Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Dimarts 01/12/2020
Traducció automàtica

Vista 2

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Memòria Històrica Divendres, 31 de gener de 2020

Esparreguera recordarà les víctimes del nazisme amb llambordes Stolpersteine

A principis d’abril es realitzarà un acte públic per a homenatjar als set esparreguerins que van ser deportats a camps d’extermini nazis. L’artista alemany Gunter Demnig, impulsor del projecte, col·locarà set llambordes de llautó amb els seus noms davant les cases on van viure abans de l’empresonament o la deportació

Durant la primera quinzena d’abril, Esparreguera celebrarà un acte per a recordar als esparreguerins que van ser deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació de set llambordes anomenades “Stolpersteine”, un projecte que neix de la mà de l’artista alemany Gunter Demnig per crear petits monuments en memòria de les víctimes de l’holocaust. Aquestes llambordes es col·locaran davant la casa on van viure els set esparreguerins assassinats o supervivents dels camps d’extermini: tres al carrer Montserrat, una a la plaça de l’Església, una al carrer de les Hortes i dues a Can Sedó.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Esparreguera, Juan Jurado, ha explicat, en declaracions a l’emissora municipal, que “l’objectiu final del projecte no és altre que posar nom i cognom, dates, edats i realitats a uns fets que, per la seva horrorosa i extraordinària magnitud i vistos des del prisma de la història, molt sovint acostumem a simplificar o reduir”. Les primeres llambordes del projecte Stolpersteine es van col·locar a Berlín el maig de 1996 dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg. Són peces quadrades de 10x10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar abans de l’empresonament o la deportació. “Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada del nazisme”, apunta Juan Jurado.

A la vila aquesta iniciativa es va endegar el febrer del 2017, quan el grup municipal de la CUP va presentar una moció per tal que Esparreguera formés part del projecte Stolpersteine del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i es fes la recerca necessària per localitzar els esparreguerins deportats a camps de concentració nazis. En el ple del març del mateix any es va acordar sumar-se a la iniciativa i iniciar la investigació. L’exregidor de la CUP, Aleix Escursell, s’ha mostrat satisfet que el consistori hagi optat per col·locar les llambordes davant les cases i no totes juntes en un mateix espai: “nosaltres demanàvem que es respectes l’ideari del Stolpersteine que és posar-ho davant de la casa on van viure aquelles persones, per fidelitat al projecte i perquè, a nivell pedagògic, té més força, permet crear rutes, difondre-ho a nivell escolar...”.

El regidor de Cultura afirma que “durant aquest temps s’han fet les tasques necessàries per trobar els noms i cognoms dels esparreguerins que van estar en camps d’extermini, la seva data de naixement, la data d’ingrés al camp i, finalment, si van ser alliberats o malauradament van morir allà”. Dels set esparreguerins que s’han documentat, quatre van ser assassinats a Gusen, un va ser assassinat a Steyr i dos van ser alliberats del camp de Mauthausen. La historiadora esparreguerina Joana Llordella, que juntament amb la professora Blanca Mampel ha realitzat la recerca històrica, assegura que les llambordes Stolpersteine “són una forma de lluita contra l’oblit”. També ha explicat, en declaracions a l’emissora municipal, que s’han posat en contacte amb familiars de les víctimes i l’Amical de Mauthausen i que, com a fons d’informació, s’ha fet servir des de l’arxiu del propi camp al llibre ‘Nit i Boira, els catalans als camps nazis’, que va publicar Montserrat Roig al 1977.

A finals de 2019 el projecte Stolpersteine va donar llum verda a la proposta esparreguerina i, si tot va com està previst, l’artista Gunter Demning vindrà a Catalunya entre el 7 i l’11 d’abril per instal·lar les llambordes a diferents municipis catalans, entre els quals Esparreguera. Abans però, el ple municipal haurà de tornar a aprovar la participació del municipi al projecte, tal i com requereix el Memorial Democràtic de Catalunya. En aquest sentit, Juan Jurado ha apuntat que “espero que tindrem la unanimitat que el projecte es mereix”. El regidor ha assegurat que “és un acte que hem de fer amb una gran responsabilitat i sentiment de transversalitat, més enllà dels pensaments polítics individuals, en la creença i seguretat dels valors que ens uneixen i la repulsa a l’Holocaust”.

Les llambordes estan cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades