Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Dimarts 16/07/2019
Traducció automàtica

El llobregat

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Arxiu a fons

L'Arxiu Municipal també és un centre d'informació, on es poden trobar notícies i antecedents de tot allò que ha passat a la nostra vila. Així doncs, l'Arxiu a fons esdevé el cercador d'informació sobre la història, les tradicions, les festes i la memòria d'Esparreguera.

Les fotografies utilitzades en aquesta secció formen part del fons fotogràfic conservat a l'Arxiu Municipal d'Esparreguera.

Dades generals d'Esparreguera

El terme

Esparreguera és un municipi que es troba al peu de la muntanya de Montserrat i a la vora del riu Llobregat. Limita al nord-est amb Vacarisses (Vallès Occidental), al nord-oest amb Monistrol de Montserrat (Bages), a l'oest amb Collbató (Baix Llobregat), al sud-oest amb Hostalets de Pierola (l'Anoia), al sud amb Abrera (Baix Llobregat) i a l'est amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

L'altitud d'Esparreguera és de 187 metres sobre el nivell del mar a la porta de l'església de Santa Eulàlia. La seva extensió és de 27,47 km2.


Etimologia

La nostra vila té un origen clarament vegetal, com tants d'altres topònims de la nostra comarca (Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts) i del nostre país (la Verneda, Canet de Mar) i tants altres topònims de les nostres llengües romàniques veïnes.

Efectivament, no cal ser gaire perspicaç per adonar-se que Esparreguera prové del nom donat a la planta dels espàrrecs (Asparagus officinalis), que en llenguatge comú és esparreguera. És una evolució normal de la paraula llatina asparagus, amb el sufix col·lectiu –ària. Alhora, aquest mot els romans l'havien manllevat del grec. Actualment en grec modern existeix la paraula δπαΡαγγι per a designar aquest mateix vegetal.

La erra suau que contenia en l'origen va fer que hi hagués una pronúncia popular i considerada vulgar, Esparguera, que havia pervingut durant més de 1.000 anys, però que actualment ja està perduda, i que Joan Coromines encara va poder sentir a la dècada dels anys 1920, tal com ho va recollir a la magna obra Onomasticon Cataloniae.

Cal dir que la forma Esparraguera, escrita amb a, prové de la confusió a l'hora d'escriure les vocals neutres en català central (aquest topònim en té 4!), de la influència de la grafia castellana i que el feixisme ha intentat sempre castellanitzar tota la toponímia catalana. Oficialment, l'única forma correcta d'escriure el nom de la nostra vila és Esparreguera, tal com recull el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.


Escut d'Esparreguera

L'any 1982 es va sol·licitar un informe al senyor Armand de Fluvià sobre com hauria de ser l'escut de la nostra vila. I Les conclusions van ser: Escut caironat d'or, una esparreguera arrencada de sinople amb cinc espàrrecs, ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d'argent. Per timbre una corona mural de vila.


La bandera d'Esparreguera

L'any 2004 es va oficialitzar la bandera d'Esparreguera, l'estudi el va fer Armand de Fluvià, conseller heràldic president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia.

La bandera de la vila és apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d'ample, groga, amb cinc pals verd fosc, cadascun de gruix 1/27 de la llargària del drap, al centre, i amb una aspa blanca (creu del martiri de Santa Eulàlia) de llargària 14/27 de la del drap en cadascun dels dos travessers, i de braços de gruix 2/27 de la mateixa llargària, centrada i sobreposada als pals.


Els alcaldes d'Esparreguera

Aquesta és una llista dels alcaldes d'Esparreguera des del 1800 fins a l'actualitat. Cal a dir que, abans del Decret del 23 de juny de 1835, parlem de batlle i no d'alcalde.

  • Salvador Vinyals batlle l'any 1493
  • Antoni Pi batlle l'any 1561
  • Guillem Comelles batlle l'any 1575
  • Salvador Marquet batlle l'any 1606
  • Francesc Duran batlle l'any 1626
  • Rafel Pi batlle l'any 1627
  • Francesc Noguera batlle l'any 1638
  • Fra Jeroni Ortís batlle l'any 1642
  • Antoni Prats batlle l'any 1643
  • Pau Cortans batlle l'any 1652
  • Josep Farrés batlle l'any 1655
  • Joan Sibil batlle l'any 1674
  • Antoni Tabescà batlle l'any 1703
  • Gil Montoriol batlle l'any 1711
  • Gil Montoriol batlle l'any 1724
  • Josep Magarola batlle l'any 1726
  • Josep Jorba batlle l'any 1730
  • Jaume Vinyals batlle l'any 1731
  • Jaume Vinyals batlle l'any 1732
  • Josep Reynés batlle l'any 1735
  • Jaume Vinyals batlle l'any 1736
  • Francesc Montoriol i Papiol batlle l'any 1741
  • Josep Reynés batlle l'any 1742
  • Pau Reynés batlle l'any 1747
  • Joan Montoriol i Papiol batlle l'any 1751
  • Francesc Marc i Oliver batlle l'any 1759
  • Francesc Ribas batlle l'any 1762
  • Martí Ferreres batlle l'any 1780
  • Joan Capella batlle l'any 1787
  • Jaume Duran batlle l'any 1808
  • Ferran Tabescà batlle l'any 1809
  • Ramon Raulit batlle l'any 1814
  • Francesc Ribas batlle l'any 1816
  • Joan Estruch batlle l'any 1817
  • Bartomeu Batlle batlle l'any 1819
  • Carles Massanet batlle l'any 1821
  • Josep Panadés i Magarola batlle l'any 1822
  • Tomàs Flo batlle l'any 1823
  • Pau Morral batlle l'any 1823
  • Francesc Monmany batlle l'any 1825
  • Baldiri Canals batlle l'any 1828
  • Josep Panadès i Magarola batlle l'any 1834
  • Fèlix Marrill batlle l'any 1835
  • Pau Brugueras alcalde l'any 1836
  • Miquel Castellví alcalde l'any 1839
  • Josep Maria Vila alcalde l'any 1841
  • Ventura Miró alcalde l'any 1844
  • Josep Vidal i Voltà alcalde l'any 1846
  • Jaume González alcalde l'any 1848
  • Miquel Castellví alcalde l'any 1850
  • Joan Mach i Reinés alcalde l'any 1852
  • Cristòfol Vidal alcalde l'any 1852
  • Jaume Duran alcalde l'any 1854
  • Miquel Castellví alcalde l'any 1857
  • Antoni González alcalde l'any 1861
  • Agustí Carreres alcalde l'any 1865
  • Saldoni Crusells alcalde l'any 1867
  • Mateu Vergés alcalde l'any 1867
  • Antoni Comas alcalde l'any 1868
  • Saldoni Crusells alcalde l'any 1868
  • Manuel Domènech i Vinyals alcalde l'any 1869
  • Cristòfol Vidal alcalde l'any 1869
  • Valentí Xalabia alcalde l'any 1870
  • Antoni Broquetes i Ferrer alcalde l'any 1872
  • Joan Cairol alcalde l'any 1873
  • Francesc Ferrer alcalde l'any 1874
  • Saldoni Crusells alcalde l'any 1875
  • Cristòfol Vidal alcalde l'any 1876
  • Manuel Domènech i Vinyals alcalde l'any 1877
  • Pere Valls i Ravetllat alcalde l'any 1879
  • Manuel Domènech i Vinyals alcalde l'any 1881
  • Baldiri Valls i Esteve alcalde l'any 1883
  • Joan Duran i Pla alcalde l'any 1884
  • Pau Duran i Jané alcalde l'any 1887
  • Josep Colominas Isbert alcalde l'any 1894
  • Antoni Montoriol i Raspall alcalde l'any 1899
  • Joan Turró i Serrats alcalde l'any 1900
  • Bonaventura Crusells i Fàbregas alcalde l'any 1904
  • Pere Canals i Jorba alcalde l'any 1906
  • Josep Brossa i Brossa alcalde l'any 1906
  • Pau Font i Colom alcalde l'any 1909
  • Serafí González i Rufí alcalde l'any 1910
  • Lluís Ventura i Simó alcalde l'any 1912
  • Josep Monné Dinarés alcalde l'any 1916
  • Lisard Vidal i Subirats alcalde l'any 1923
  • Josep Elies i Font alcalde l'any 1930
  • Llorenç Domènech i Selva alcalde l'any 1931
  • Salvador Cortada i Mir alcalde l'any 1931
  • Miquel Galceran i Jorba alcalde l'any 1933
  • Antoni Puig i Marcet alcalde l'any 1934
  • Miquel Galceran i Jorba alcalde l'any 1936
  • Agustí Jorba Alert alcalde l'any 1938
  • Llorenç Domènech i Selva alcalde l'any 1939
  • Lisard Vidal i Subirats alcalde l'any 1939
  • Lluís Masferrer Rodríguez alcalde l'any 1940
  • Vicenç Rius Pons alcalde l'any 1951
  • Demetrio Pérez Massot alcalde l'any 1960
  • Ignacio Oleart Comellas alcalde l'any 1972
  • Juan Fons Casanovas alcalde l'any 1978
  • Joan Serra Alert alcalde l'any 1978
  • Xavier Sitjà Poch alcalde l'any 1999
  • Francesca Fosalba Batalla alcaldessa l'any 2007
  • Joan-Paül Udina i Tormo alcalde l'any 2011
  • Eduard Rivas Mateo alcalde l'any 2015
Escut d'Esparreguera

Escut d'Esparreguera.

La bandera d'Esparreguera

La bandera d'Esparreguera.

Una colònia industrial és una fàbrica instal·lada al costat d'un riu, al voltant seu es forma un poble on resideixen els obrers. La Colònia Sedó va ser fundada l'any 1846 per Miquel Puig i Catasús que va construir al costat d'un antic molí fariner ja existent, Can Broquetes, una fàbrica tèxtil.

A la mort de Miquel Puig, l'any 1863, el substituirà el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que iniciarà la construcció d'habitatges per als treballadors, ampliarà la fàbrica i projectarà diferents obres de desenvolupament i creixement que no podrà dur a terme a causa de la seva mort prematura. Serà el seu substitut, Antoni Sedó i Pàmies, el que culminarà l'obra. Desenvoluparà tot el procés de producció tèxtil, especialitzarà la fàbrica en teixits de pana. Donarà el seu nom a la Colònia.

Engrandeix la colònia obrera amb nous habitatges, instal·la una botiga, una escola, una església, un cinema, un dispensari...

La Colònia Sedó

La Colònia Sedó, a l'any 1970.

Després de la Guerra Civil (1936-1939) s'arriba al seu màxim creixement, comença una greu crisi als anys 1970, que culminarà l'any 1980 amb el tancament de la fàbrica.

Aquest tancament va fer que molts treballadors es quedessin sense feina, Esparreguera va patir una greu crisi, ja que hi havia molts habitants que treballaven a la colònia, a vegades famílies senceres. Els habitatges van anar quedant buits progressivament.

Actualment la Colònia Sedó s'ha convertit en un polígon industrial, on hi ha moltes petites empreses que desenvolupen diferents activitats. També podem trobar el Museu de la Colònia que ens mostra com era la gran turbina per dins. A més a més, hi podem veure tot el procés industrial.

El balneari de la Puda Tornar al principitornar al principi

Està situat al límit nord de la comarca del Baix Llobregat, al costat del riu Llobregat, tocant a la carretera d'Abrera a Manresa, dins el terme municipal d'Esparreguera. El terratrèmol centrat a Lisboa l'any 1755, va fer brollar les aigües pudents, encara que ja hi havia abans una petita deu.

La història del balneari de la Puda començà a meitat del segle XIX, però l'existència de la utilització de les aigües és més antiga. Al final del segle XVIII es coneixen les “fonts del sofre”. Però la utilització de les deus per a cures de bany amb una orientació mèdica té el seu origen el 1818, quan a Espanya ja es considera la importància de les aigües medicinals i en concret de la Puda.

Salvador Garriga era sastre del poble i el 1829 va començar a construir dos edificis de banys, adquirint la propietat de Joaquim Pedrosa i d'en Magí Tobella. Li sortiran tota una sèrie de problemes que no és capaç de superar i s'acabarà suïcidant el 1831.

El balneari de la Puda

Balneari de la Puda de Montserrat.

El seu germà Pau Garriga va voler continuar l'empresa. Per això s'associà amb dos terratinents de la vila: Francesc Castells i Francesc Pedrosa. Finalment es construeixen dos edificis de banys. Unes riuades el 1842-1843 s'emporten els edificis. El 1844 Antoni Pujades comprà els antics emfiteutes Pau Garriga, Francesc Castells i Francesc Pedrosa les restes dels edificis, els terrenys i les aigües. El 1845 es crea una societat mercantil "Sociedad de agua la Puda", el projecte del nou edifici era de l'arquitecte J. Oriol Bernadet. El 1958 deixa de funcionar el balneari com a tal. El 1964, un fabricant tèxtil d'Olesa de Montserrat, Joan Dalmases, el va comprar i va fer servir només el restaurant i la capella per a casaments i comunions. L'any 1971 hi ha una gran riuada del Llobregat; amb la crescuda, el balneari es va malmetre molt i el seu propietari el tanca definitivament.

La Passió d'Esparreguera Tornar al principitornar al principi

Les actuals passions que es representen a diversos indrets de Catalunya són una evolució dels misteris. El gènere va evolucionar i això va fer que al segle XIV els misteris ja s'haguessin convertit en representacions teatrals.

Es creu que es va començar a representar La Passió al final del segle XVI. Aquestes representacions es feien inicialment a l'interior de l'església parroquial. Més tard surten a l'exterior de l'edifici. Les representacions a l'aire lliure es perllongaren fins al final del segle XIX. L'any 1875, al local de La Siempreviva, van començar les representacions en un local tancat. També es va representar La Passió al local de L'Estrella i de L'Ateneu.

L'any 1958 s'inicià un projecte de construcció d'un teatre per a fer-hi les representacions. Aquest fou inaugurat l'any 1969. Al principi el text que es feia servir era el de Fra Antoni de Sant Jeroni. L'any 1944 el poeta esparreguerí Ramon Torruella va rebre l'encàrrec de reformar el text. Després l'any 1960 va ser un text nou. L'any 1976 s'estrenà el llibre musical compost especialment per a La Passió pel mestre Josep Borràs.

La Passió d'Esparreguera va ser declarada d'interès nacional l'any 1983.

La Passió d'Esparreguera

La Passió al teatre de L'Ateneu, a l'any 1935.

El nucli originari d'Esparreguera es va ubicar a Santa Maria del Puig. El castell d'Esparreguera estava situat també sobre el turó del Puig, per tal de vigilar les incursions dels sarraïns de la banda del Penedès. Deuria ser aixecat igual que el de les Espases, a partir del 878, ja que la seva situació visual té sentit en temps de frontera, quan el territori era la marca extrema del comtat de Barcelona, al límit mateix amb el d'Osona, en mans del comte Guifré.

Durant el senyoriu de Pere Sacosta va començar a edificar-se el poble a la part de dalt, al Pla, i s'hi varen aixecar cases petites. L'any 1316 es va sol·licitar la construcció d'una capella dedicada a Santa Eulàlia, ja que a la gent li costava baixar a escoltar missa a Santa Maria del Puig. La construcció de l'actual església de Santa Eulàlia comença l'any 1587, ja que l'anterior s'havia quedat petita. Va ser beneïda l'any 1612, sense estar acabada de tot. El campanar, de més de 60 metres d'alçària, va ser acabat després de l'any 1636.

Santa Maria del Puig

Santa Maria del Puig, a l'any 1982.

L'any 1351 el prior Abat de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar a Ramon de tous els "Castells d'Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets, possessions amb les cases i vassalls dels dos castells". Jaume de Vivers volia, en aquella època, adquirir tots els castells i viles que existien a la rodalia de la muntanya de Montserrat per facilitar-ne el conreu i l'administració. Durant aquells temps, mentre els habitants d'Esparreguera estaven sota l'autoritat del monestir, els reis catalans, com Ferran el Catòlic, van continuar afavorint encara més el Monestir de Montserrat i els seus vassalls. Així els priors de Montserrat van ser senyors d'Esparreguera fins a l'any 1835, any de la desamortització de Mendizábal.

Un fet històric molt important a la vila fou l'epidèmia de Pesta Negra que va patir el 1652, com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat. L'any 1650 s'observaren els primers casos a Catalunya. L'epidèmia a Esparreguera es cobrà més de 100 morts i durà un mes aproximadament.

La Guerra de Successió va provocar la paralització de la indústria i l'abandonament del treball agrícola. Durant aquesta època els guerrillers d'Amill sovint es van aturar a la vila i van causar trasbals entre els vilatans. Al començament del mes de maig de 1714 va haver-hi a Esparreguera una batalla important, que va acabar amb més de 300 morts. També hem de destacar un personatge esparreguerí important, Baltasar Civil, que va participar en la Junta de Braços de 1713.

Durant la segona meitat del segle XVIII la guerra va deixar pas a la pau i la indústria llanera va tornar a reprendre la seva activitat, de manera que Esparreguera va esdevenir un dels principals centres de producció manufacturera.

Una de les guerres que va tenir molt impacte sobre Esparreguera va ser la guerra contra França. Uns 800 francesos van sortir de Barcelona el 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, les varen saquejar. Des del 21 de desembre del 1808, data en la qual la divisió enemiga de Chabran es va apoderar de Martorell amb l'intent d'avançar cap a Igualada, fins al 20 de gener del 1809, en què l'enemic es va retirar de la comarca, Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos.

Bona part dels esparreguerins van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant, mentre que els que van romandre al poble van ser insultats; a alguns els van robar les cases i, fins i tot, alguns d'ells foren assassinats. Aquests anys d'ocupació enemiga van provocar la pèrdua total de la indústria llanera, l'abandonament de les terres de conreu i el menjar escassejava a la contrada.

El 16 de setembre de 1821 les autoritats provincials de Catalunya arriben a Esparreguera, fugint de la febre groga que hi havia a Barcelona. Dies després hi arriba la Diputació de Catalunya amb els diputats, secretari i personal administratiu. Van romandre a Esparreguera per un espai de 92 dies. En aquells moments Esparreguera figurava entre les 25 poblacions més destacades de Catalunya, amb 2.553 persones. A més, la seva situació geogràfica era ideal: es trobava a la carretera que anava a Madrid.

Durant el segle XIX va tornar a haver-hi un impuls en la indústria, a través de la conversió de l'antic molí de Can Broquetes en una fàbrica de filats i teixits de cotó (1846). Tot i així, a causa dels disturbis previs a la revolució de 1868, les fàbriques van tancar i van generar l'emigració d'obrers i el tancament definitiu d'algunes fàbriques de filats i teixits de cotó i llana al nucli urbà i a les costes de la Gorgonçana.

Aquesta nova fàbrica va ser fundada per Miquel Puig i Catasús. Serà el seu fill Josep Puig i Llagostera, qui continuarà l'obra i projectarà el desenvolupament d'una colònia industrial. I serà el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminarà el procés de creixement i formació de la colònia que portarà el seu nom, que desenvoluparà tot el procés de producció tèxtil i que especialitzarà l'empresa en la fabricació de teixits de pana. Aquesta indústria acollirà una gran quantitat de treballadors esparreguerins i gent vinguda d'altres llocs. Arribarà a assolir més de 2.000 treballadors. La fàbrica aprofitava l'aigua del Llobregat gràcies a la presa del Cairat. A causa de la crisi econòmica dels anys vuitanta tancarà les seves portes l'any 1981.

Una altra fàbrica important de l'època era la fàbrica de pells de Josep Anglada, situada a la costa de la Gorgonçana. En aquesta zona, el pas de la Barca era l'únic mitjà de comunicació entre Esparreguera i Olesa de Montserrat abans de la construcció del pont que uneix les dues viles l'any 1915.

El primer sistema de distribució d'aigua corrent a Esparreguera va ser inaugurat l'any 1864, gràcies a Cristòfol Vidal. Aquest sistema va suposar una gran millora per al poble. A partir d'aquell moment cada casa disposava d'aigua corrent, no s'havia d'anar a buscar-la als pous i fonts de la vila. Les dones podien deixar d'anar a rentar als safareigs públics.

La gran quantitat d'aigua que hi havia a Esparreguera va fer que també es desenvolupés una indústria molt important de terrissa, gràcies a la qualitat de la terra i al bon clima que hi ha al poble. L'any 1983 encara hi havia 11 forns en funcionament.

S'ha de tenir present també el balneari de la Puda, que tenia unes aigües sulfuroses (cinc fonts d'aigües de sulfur de sodi entre 25 i 35ºC) que ajudaven a guarir qualsevol tipus d'infeccions tant respiratòries com dermatològiques. Al llarg del segle XIX i part del segle XX va tenir molta anomenada i fou visitat per molts personatges il·lustres. Tancà les seves portes definitivament amb la riuada de l'any 1971, que es va endur la Palanca i va inundar l'edifici del balneari.

La Guerra Civil espanyola també va tenir les seves conseqüències sobre la vila. Un fet que va marcar l'època fou l'incendi, al final del mes de juliol de 1936, de l'església parroquial de Santa Eulàlia, amb la desaparició de l'orgue d'estil renaixentista construït al segle XVII i restaurat l'any 1933, que es considerava un dels millors de Catalunya. També es van cremar diferents retaules, van llançar les campanes daltabaix del campanar per fondre-les i fer-ne material de guerra... Molts esparreguerins van anar al front. El 24 de gener de 1939 van entrar les tropes nacionals a la vila. La nit d'abans molts esparreguerins havien marxat a l'exili. A partir d'aquesta època comença un període molt difícil i dur, tant a nivell econòmic com polític, social i cultural.

Amb els anys s'anirà recuperant econòmicament amb la represa de la producció de la Colònia Sedó, la instal·lació de noves fàbriques i la creació dels polígons industrials cap als anys 1960 i 1970.

Església parroquial de Santa Eulàlia

Església parroquial de Santa Eulàlia, a l'any 1936.

Durant els anys seixanta es varen desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d'edificacions a la Plana, la construcció de les conegudes "cases barates" (la Font del Vidal) al 1958...

Però serà després de la inauguració de l'autovia, l'any 1990, quan Esparreguera pateix un esclat demogràfic, i s'ampliaran barris com Can Rial, el Mas d'en Gall, Can Vinyals i se'n crearan de nous com el Castell i Can Comelles.

Dates importants Tornar al principitornar al principi

  • L'any 1612 és beneïda l'església parroquial de Santa Eulàlia.
  • L'any 1652 la vila pateix la Pesta Negra.
  • L'any 1714, una batalla important entre borbònics i austriacistes.
  • L'any 1808, la guerra del Francès.
  • L'any 1821 les autoritats provincials de Catalunya i la Diputació de Catalunya s'instal·len a Esparreguera durant 92 dies.
  • L'any 1832, construcció del balneari de La Puda.
  • L'any 1846 es funda la Colònia Sedó.
  • L'any 1864 arriba l'aigua corrent a Esparreguera.
  • L'any 1907 s'instal·la un fotomatògraf amb el nom de La Maravilla.
  • L'any 1911 es construeix l'actual edifici del Mercat Municipal.
  • L'any 1925 s'inaugura a la plaça de Santa Eulàlia el monument al portador de les aigües a la vila, Cristòfol Vidal, amb escultures realitzades per Frederic Marés.
  • L'any 1925 s'inaugura l'escorxador municipal.
  • L'any 1926 es construeix el cafè i el teatre de l'Ateneu.
  • L'any 1931 la vila rep la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que inaugura l'edifici dels col·legis Nous (avui Escola Mare de Déu de la Muntanya) i també inaugura l'estació de servei de la Creu.
  • L'any 1936 es crema l'església de Santa Eulàlia i desapareix l'orgue renaixentista.
  • L'any 1938 s'inaugura la Biblioteca Popular.
  • L'any 1939 entren les tropes franquistes (nacionals) a Esparreguera.
  • L'any 1940 es torna a inaugurar la biblioteca i li posen el nom de Beat Domènec Castellet.
  • L'any 1952 es filma la pel·lícula El Judes, d'Iquino, als nostres carrers.
  • L'any 1962 cau una forta nevada que va acumular més de 60 cm de neu.
  • L'any 1969 s'inaugura el teatre de La Passió.
  • L'any 1971 hi ha una forta riuada que va fer que desaparegués del tot el pont de La Palanca i que va inundar el balneari de la Puda, que, com a conseqüència, va tancar definitivament les seves portes.
  • L'any 1972 s'inaugura l'actual zona esportiva i la piscina municipal d'estiu.
  • L'any 1974 es construeixen els pilars de l'actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat.
  • L'any 1977 s'inaugura el nou edifici de l'Ajuntament.
  • L'any 1980 es crea l'emissora de Ràdio Esparreguera.
  • L'any 1985 s'inaugura la residència d'avis municipal de Can Comelles.
  • L'any 1985, any del Mil·lenari d'Esparreguera.
  • L'any 1990 s'inaugura l'autovia.
  • L'any 1991, inauguració del Centre Dual.
  • L'any 1992, inauguració del Pavelló Poliesportiu del Castell.
  • L'any 1994 hi ha un incendi forestal que va cremar 890 ha forestals.
  • L'any 1996, inauguració de la remodelació de l'edifici de Can Pasqual.
  • L'any 1998 s'inaugura la piscina coberta de Can Pasqual.
  • L'any 2000 hi ha uns grans aiguats que van generar pèrdues humanes i econòmiques i la caiguda del pont de l'autovia A-2.
  • L'any 2005 Esparreguera és seu de la Capital de la Cultura Catalana.
  • L'any 2006, Ciutat Pubilla de la Sardana.
  • L'any 2007 s'inaugura el nou pont de la Plana.
  • L'any 2010 s'inaugura el nou edifici de l'Escola Municipal de Música i Dansa d'Esparreguera.
  • L'any 2014 s'inaugura la nova Biblioteca Municipal L'Ateneu.
  • L'any 2014 s'inaugura la plaça d'Antoni Nin i Escudé.

Patrimoni Tornar al principitornar al principi

Els mapes de patrimoni cultural són una eina de coneixement que pretén recollir exhaustivament el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural d'aquells municipis que en sol·liciten la realització, per tal que es puguin establir mesures de recerca, protecció, conservació i rendibilització social.

Cada mapa s'hi acompanya d'una memòria que fa una valoració global del conjunt patrimonial del municipi.

Podeu accedir als mapes de patrimoni cultural d'Esparreguera a través de l'enllaç següent:

L'església parroquial de Santa Eulàlia Tornar al principitornar al principi

L'any 1316 Pere de Costa demana permís al Sr. Bisbe Pons de Gualba per fer una capella dedicada a Santa Eulàlia dins el nucli de la naixent vila. Es comencen aviat a fer noves ampliacions del temple a causa de l'augment de la població i del seu enriquiment, gràcies a una floreixent indústria tèxtil. El 1587 es posa la primera pedra de la nova església, el 1612 fou beneïda sense estar acabada del tot. El campanar fou acabat l'any 1636. El campanar té una alçada de més de 60 metres. La façana principal és obra del segle XX. Estilísticament ens trobem davant d'un edifici de plantejament gòtic en les proporcions i en la coberta que és de volta de creueria, però ja trobem la introducció d'elements renaixentistes, com són les pilastres adossades als contraforts o l'entaulament que ressegueix visualment tota l'església.

L'església parroquial de Santa Eulàlia

Església de Santa Eulàlia, a l'any 1992.

Es troba ubicada a la riba dreta del riu Llobregat, és un espai limitat entre el torrent de les Pruneres i el del Puig. Es desconeix l'any exacte de la seva consagració, però és segur que fou durant el segle XI. Hi ha indicis d'una construcció religiosa anterior. És una capella romànica de planta de creu llatina amb cimbori de base vuitavada, coronada per una campanar de torre. Era l'antiga parròquia d'Esparreguera fins al 1612.

Cada dilluns de Pasqua Florida s'hi celebra un aplec. En un principi va estar organitzat pel Patronat de la Joventut. Després de la Guerra Civil, com que estava deteriorada la capella, es va deixar de fer, però alguns esparreguerins van continuar la tradició. Als anys 1980 es recuperà completament l'antic aplec. L'any 1982 es va fundar l'associació Amics de Santa Maria del Puig, que són els que s'encarreguen de tenir cura de la capella i el seu entorn. Actualment a l'aplec hi ha missa, gegants, castellers, sardanes i s'hi fa una arrossada popular. Hi participen moltíssims esparreguerins.

Santa Maria del Puig

Santa Maria del Puig, a l'any 1985.

Es troba a la vora esquerra del riu Llobregat, sobre el turó aïllat que s'alça a 415 metres sobre el nivell del mar, entre els torrents de l'Espluga i de Sant Salvador. L'any exacte de la consagració no es coneix, però és segur que fou durant el segle X. Té la forma d'una T majúscula, en el braç llarg de la qual es troben la capella i la cisterna i, al mig del travesser, una sala. La capella fou primitivament romànica, en la reforma que es féu al segle XVI, a causa del seu estat ruïnós, s'introduïren els elements gòtics. L'any 1868 el rector d'Esparreguera, féu cessió a la parròquia d'Olesa de Montserrat de tota aquella part de la seva jurisdicció situada a la riba esquerra del riu per la dificultat d'atendre els feligresos de Can Tovella.

L'associació dels amics de Sant Salvador de les Espases va ser fundada l'any 1972 i són els que s'encarreguen de la conservació de l'ermita. Esparreguera també sempre hi ha pujat a fer un aplec, normalment al mes d'octubre. Tradicionalment aquest aplec l'organitzava la família Marcó.

Sant Salvador de les Espases

Sant Salvador de les Espases, a l'any 1990.

Aquesta petita capella es troba al peu de la carretera vella de Monistrol, no gaire lluny del mas de Can Paloma, a la dreta del Llobregat, dins del nostre terme municipal, en els contraforts nord-orientals de la serra de Rubió, sobre el congost del Cairat.

L'edifici és d'estil preromànic i és una construcció del segle X. És una capella d'una nau i absis carrat. El culte s'hi mantingué fins al segle XVIII, gràcies als delmes que pagaven les terres de la Muntanya o la Tallada, l'actual serra Rubió.

Santa Margarida del Cairat

Santa Margarida del Cairat, a l'any 1992.

La zona de les Roques Blaves està situada al voltant del Torrent del Puig, des de la Colònia Sedó fins a Can Roca. És un terreny format per roques molt antigues procedents de la trituració d'esquists (una mena de pissarres), que expliquen el seu característic color blau. Les grans pressions de l'interior de la terra van fer que els esquists, molt durs, es convertissin en una mena de sorra compacta, anomenada milonita, coneguda com a "Farina de Falla". L'erosió va fer desaparèixer els materials que hi havia a la superfície, deixant a la vista aquestes roques.

La forma actual del les roques Blaves ve donada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat. Les Roques Blaves i les ribes Blaves d'Olesa de Montserrat són uns dels pocs indrets de Catalunya on afloren aquests tipus de materials.

Roques Blaves

Roques Blaves, a l'any 1991.

Mercat Tornar al principitornar al principi

Des de la formació d'Esparreguera al pla on és ara, al segle XIV, hi ha hagut sempre mercat setmanal. Els pagesos han pogut intercanviar i vendre els seus productes. L'any 1483 els Reis Catòlics atorguen el dret a la nostra vila de celebrar un dia a la setmana un mercat, els dimecres, així fins a la guerra de la Independència (1808), després es farà els diumenges.

A causa del fred i la pluja, alguns dies els pagesos no podien vendre els seus productes, per tant, es decideix construir un edifici on aquests puguin vendre els seus productes sense dependre de la climatologia. Abans no hi havia cambres frigorífiques i la fruita, igual que els altres productes frescos s'havien de vendre cada dia.

S'encomana la confecció de plànols i de pressupostos per a la nova edificació a l'arquitecte Melchor Viñals. El 30 d'agost de 1910 s'adjudiquen les obres a Pere Almirall Bellvé. La plaça es farà al solar que hi ha al costat de la plaça de Santa Anna. Al mes de desembre se subhasten les parades, 4 taules de venda de gallina, 2 taules de venda de peix i 2 taules de venda de fruita i verdura.

La inauguració de la plaça del mercat es va fer l'1 de gener de 1911.

L'any 1926, per fer més efectiu el descans dominical, el govern dictà unes normes que prohibien, fins i tot, fer mercats els diumenges. Així va ser com es va intentar canviar als dissabtes, però un informe molt expressiu i ben documentat aconsegueix que es continuï fent els diumenges, com era tradició. No fou fins al 1936 que es passà a fer els dissabtes per ordre governativa, però l'any 1968 passarà a realitzar-se els dijous i fins a l'actualitat.

Mercat municipal

Mercat municipal, a l'any 1911.

El dia 5 de gener a la tarda arriba la cavalcada de les seves majestats els Reis d'Orient. Els Reis d'Orient són rebuts per l'alcalde de la vila, que li fa entrega de la clau que obre totes les cases d'Esparreguera. Tot seguit comença la cavalcada dels reis per diferents carrers d'Esparreguera. Acaba aquesta cavalcada a la plaça de l'església, on els Reis entraran dins de l'església parroquial de Santa Eulàlia per fer l'adoració al nen Jesús.

Molts nens quan tornen a casa ja es troben els regals que els han deixat els Reis si han estat bon minyons; d'altres se'ls trobaran al matí quan es llevin. Tradicionalment el dia 6 de gener es fa un dinar, i per postres es menja el tortell de Reis, que porta amagat una figureta i una fava; a qui troba la figureta se'l corona rei, i qui troba la fava paga el tortell.


Els Tres Tombs

Cavalcada de reis

Cavalcada de reis, a l'any 2008.

El dia 17 de gener és Sant Antoni Abat. A Esparreguera l'últim diumenge del mes de gener se celebra els tradicionals tres tombs pels carrers cèntrics. Sant Antoni havia estat la gran festa dels pagesos. A les ciutats, el tenien com a patró aquells oficis que utilitzaven animals de càrrega. A les comarques pirinenques, era invocat també com a protector dels ramats. Quan els cavalls, els matxos, les mules i els ases eren animals indispensables per a les feines del camp o el transport de persones i mercaderies, la festa de Sant Antoni se celebrava amb gran solemnitat. L'acte central de la diada era la benedicció dels animals.

Es creia que així restaven protegits de malalties i caigudes durant tot l'any. Avui dia encara es fa aquesta benedicció, però s'adreça sobretot als petits animals domèstics. Actualment les associacions de Sant Antoni Abat de les diferents poblacions s'organitzen entre gener i maig per fer circuits coordinats de forma que els mateixos animals puguin participar en totes les festes.


Carnestoltes

Els Tres Tombs

Els Tres Tombs, a l'any 2005.

La festa del carnestoltes té un origen de segles d'antiguitat i ha esdevingut patrimoni de la cultura popular. Durant l'edat mitjana ressorgí amb força principalment a Itàlia. La inquisició amortí a Espanya la disbauxa, fins que a començament del segle XIX es revifà, principalment a Catalunya.

La motivació i el dinamisme d'Esparreguera propiciaven que els actes del carnaval s'organitzessin a les diverses entitats de la vila. Els actes de carnaval concentrats principalment en un esplèndid ball, començaven a celebrar-se els dos diumenges anteriors al dimarts de carnaval. El ball del primer diumenge era senzill i deixava intuir el que seria el ball de màscares. Les dones eren les úniques que generalment es disfressaven i, amb la cara coberta amb una màscara es convertien en les veritables protagonistes.

Rua de Carnestoltes

Rua de Carnestoltes, a l'any 1930.

Després de la Guerra Civil el carnaval, pel seu significat implícit que tenia, era considerat irreverent i perillós, de manera que fou prohibit i no era permès anar amb la cara tapada. No va ser fins a l'any 1948, amb el pretext de balls regionals, únics permesos, quan aquesta festa es restablí a La Estrella, amb el nom de ball de trajes. Després i fins a l'any 1976, aquest ball es va fer al local de l'Ateneu, aleshores anomenat Educación y Descanso. A la sala s'instal·lava una passarel·la per on desfilaven les noies. Quan havien desfilat totes es treia la passarel·la i començava el ball.

A l'actualitat s'ha recuperat el concurs de comparses des de fa sis anys. Es reparteixen diferents premis a les millors comparses, i després de la rua per diferents carrers d'Esparreguera se celebra un ball al pavelló poliesportiu municipal.


Festa major d'hivern (Santa Eulàlia)

La festa major d'hivern se celebra el dia 12 de febrer, Santa Eulàlia, patrona d'Esparreguera. Aquesta santa era filla de Sarrià, es distingia per la seva caritat, valentia i fermesa per defensar la seva fe. Va morir a la creu, per això a l'escut d'Esparreguera apareix la creu abscissa del seu martiri. Al començament del segle XX, a Esparreguera aquesta festa era sobretot religiosa, només feien festa les escoles i l'església. Al matí tenia lloc l'ofici solemne amb orquestra. Acabada la missa, es feia una petita processó amb la imatge de la santa per l'interior de l'església i, després de la Guerra Civil, es féu pels carrers més cèntrics d'Esparreguera. A la tarda els escolans que havien participar a la missa, anaven al Patronat Parroquial i menjaven coca i vi bo. Després els nens del Patronat feien una exhibició de gimnàstica rítmica. Més tard es feia al Patronat una vetllada literària o bé un recital de cant. Més endavant es va fer cinema o una representació teatral.

Rua de Carnestoltes

Fira medieval per Santa Eulàlia, a l'any 2014.

Cap als anys quaranta es va declarar el dia festiu, la processó del matí es va ampliar a més carrers, i a la tarda es feien grans vetllades de teatre i concerts al Patronat Parroquial.

Des de fa 8 anys pels carrers més cèntrics de la vila se celebra el Mercat Medieval, on es poden veure diferents oficis antics i es representa la llegenda del Guillem i l'Emma.


Aplec de Santa Maria del Puig

L'aplec del Puig se celebra el dilluns de Pasqua Florida. En un principi va estar organitzat pel Patronat de la Joventut. Abans de la Guerra Civil els vilatans d'Esparreguera hi arribaven ben de matí, per tal d'assistir a la missa que feia el capellà, s'esmorzava i al migdia es ballaven sardanes amb una cobla. Abans de dinar es reprenia el camí cap a casa.

Després de la Guerra Civil va quedar molt deteriorada la capella i durant alguns anys es va deixar de fer l'aplec, la missa es feia a la parròquia de Santa Eulàlia, però alguns esparreguerins van continuar fent la sortida el dilluns de Pasqua. A meitat dels anys 1970, Joan Soler i Sallent prengué la iniciativa de restaurar els voltants de l'església i amb ajuda d'altres persones, als anys 1980 es recuperà completament l'antic aplec a la capella de Santa Maria del Puig.

Aplec de Santa Maria del Puig

Aplec de Santa Maria del Puig, a l'any 1995.

El 1982 es va fundar l'associació Amics de Santa Maria del Puig, que són els que s'encarreguen de tenir cura de la capella i el seu entorn.

Actualment a l'aplec hi ha missa, sardanes, gegants, castellers, es fa una arrossada popular, s'ha convertit en una festa popular, on participen moltíssims esparreguerins.


Festa major d'estiu

Se celebra el segon diumenge de juliol, coincidint amb el trasllat de les despulles de Santa Eulàlia a la catedral de Barcelona. Abans de la Guerra civil el primer dia de festa major les activitats al carrer eren les protagonistes. El diumenge al matí se celebrava el mercat de productes agrícoles i de l'aviram. El diumenge a la nit era tradicional fer una representació d'una sarsuela que se celebrava a les societats de la vila. El dilluns i el dimarts al migdia l'animació es concentrava als patis de l'Ateneu i de l'Estrella amb les tradicionals sardanes. A la tarda es feien recitals de balls populars. Després de sopar hi havia el ball de nit, el del dimarts era el ball de gala, s'estrenava vestit i es ballaven dotze balls.

Després de la Guerra Civil el dissabte a la nit a la sala de l'Ateneu, que ja era el Hogar del Productor de Educación y Descanso, hi havia un espectacle de lluita lliure. El diumenge al matí se celebrava un ofici solemne; a continuació, hi havia la cercavila pels carrers del poble i després, ballada de sardanes a l'Ateneu. A la tarda hi havia activitats esportives i al vespre la sarsuela. Dilluns i dimarts al migdia sardanes i vermut, a la tarda sardanes i ball, a la nit concert i ball. Al ball de gala del dimarts durant molts anys s'elegia la pubilla i les dues dames d'honor d'Esparreguera. La festa major acabava el dimecres amb una representació de varietats, durant uns anys i d'una manera intermitent es feia un castell de focs artificials.

Actualment la festa major comença el divendres amb el pregó i acaba el dilluns a la nit amb el castell de focs. És una festa que ha anat variant al llarg dels anys per adaptar-se als nous temps, però encara manté el ball de gala, la representació teatral...


Fira de Santa Llúcia

Aplec de Santa Maria del Puig

En Guillem i l'Emma, a l'any 1997.

Amb la instal·lació de la Fira de Santa Llúcia comença el cicle nadalenc. En aquesta fira es poden trobar tots aquells elements que han d'acompanyar l'engalanament de les festes de Nadal, complements per al pessebre i per a l'arbre de Nadal. Paral·lelament a la fira la vila comença la seva ambientació, els comerços engalanen els seus aparadors, s'instal·len llums als carrers.

Santa Llúcia és la patrona de totes les treballadores de l'art de l'agulla. Popularment es diu que protegeix contra les malalties de la vista, sentit molt important en la seva labor. El dia de Santa Llúcia, per molta feina que hi hagués al cosidor, les modistes no treballaven, i solien organitzar una particular festa.


Pastorets

Es deia que el Nadal era la festa dels pastors. En temps passats, aquests diuen una vida transhumant tot l'any i el Nadal significava el retorn a la llar, la recer i prop del foc. Els pastors eren els qui baixaven de la muntanya i trucaven a les portes de les cases per fer saber a la gent el naixement del Messies. A Esparreguera els Pastorets s'han representat als diferents locals d'esbarjo: La Siempreviva, L'Ateneu, la Estrella i el Patronat. Molts dels actors del poble tingueren el seu primer contacte amb el teatre amb les representacions d'aquesta peça nadalenca. Les representacions d'aquesta obra nadalenca foren constants al Patronat: s'escenificaren aproximadament des de finals dels anys vint fins a finals dels anys cinquanta.

Avui dia a Esparreguera encara es manté la tradició de representar els Pastorets que es fan al teatre de La Passió.

Fira de Santa Llúcia

Fira de Santa Llúcia, a l'any 2014.

Representació dels Pastorets al teatre de La Passió

Representació dels Pastorets al teatre de La Passió, a l'any 1992.