Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Divendres 22/09/2017
Traducció automàtica

Grup musical

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Història

Esparreguera, història d'una vila

Esparreguera limita al nord-est, amb Vacarisses (Vallès Occidental); al nord-oest, amb Monistrol de Montserrat (Bages); a l'oest, amb Collbató (Baix Llobregat); al sud-oest, amb Hostalets de Pierola (l'Anoia); al sud, amb Abrera (Baix Llobregat) i a l'est, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), amb una població aproximada de 21.856 habitants (2012).

El territori que ocupa el nostre terme presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistòrics, a la zona dels congosts entre Monistrol de Montserrat i Martorell, a la vall del Llobregat. En concret, destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma.

El nucli originari d'Esparreguera es va ubicar a Santa Maria del Puig. Actualment s'han trobat en unes excavacions que s'han practicat a la capella i al seu voltant, indicis de l'antiga capella preromànica. El castell d'Esparreguera estava situat també sobre el turó del Puig, per tal de vigilar les incursions dels sarraïns de la banda del Penedès. Deuria ser aixecat igual que el de les Espases a partir del 878, ja que la seva situació visual té sentit en temps de frontera, quan el territori era la marca extrema del comtat de Barcelona, al límit mateix amb el d'Osona, en mans del comte Guifré.

Un dels documents més antics on podem trobar el nom de la nostra vila data de l'any 985. És un pergamí que es va trobar a l'Arxiu Capitular de Vic. El marc de la història se centra quan el comte Borrell II va haver d'abandonar Barcelona davant l'atac de les tropes sarraïnes comandades pel general Al Mansur Bi-Llah Victoriós per Alà i es refugià a les muntanyes de Manresa.

Esglèsia de Santa Maria del Puig, als anys 80.

Esglèsia Santa Maria del Puig, als anys 80.

El comte va fer una crida als homes d'armes de la zona, entre els quals hi anà Guillem d'Esparreguera, de l'estirp dels Gurb-Queralt. Aquest colpit per la captura de la seva muller Emma, quan Al-Mansur es retirava després del seu assalt a la ciutat de Barcelona, fa testament on deixa les seves terres a la Seu de Vic. El comte Borrell va recobrar les terres fins als voltants de Lleida.

Durant el senyoriu de Pere Sacosta va començar a edificar-se el poble al conegut Pla, i es varen aixecar petites cases. Al 1316 va sol·licitar la construcció d'una capella dedicada a Santa Eulàlia. La construcció de l'actual església s'inicià l'any 1587, a causa que l'anterior s'havia quedat petita. Va ser beneïda l'any 1612, sense estar acabada del tot. El campanar, de més de 60 metres d'alçària va ser acabat després de l'any 1636.

A l'any 1351 es va esdevenir un fet històric remarcable quan el Prior Abat de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar a Ramon de Tous els "Castells d'Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets, possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells". Jaume de Vivers volia, en aquella època, adquirir tots els castells i viles que hi havia a la rodalia de la muntanya de Montserrat per facilitar-ne el conreu i l'administració. Els priors de Montserrat van ser senyors d'Esparreguera fins l'any 1835, any de la desamortització de Mendizábal.

Pel que fa a l'evolució del creixement demogràfic de la vila, al 1369 Esparreguera estava composta per 51 focs. Al segle XV va patir un gran creixement a causa del gran impuls i desenvolupament de la indústria llanera. Així, al començament del segle XVI la població era de, com a mínim, 1500 habitants i al segle XVII la vila estava formada per 450 cases.

El segle XVII és l'època dels bandolers i Esparreguera també va formar part d'aquest fenomen social. La vila es va inscriure en el pacte de la "Unió de la Vegueria del Bages contra els malfactors", per fer front a aquest col·lectiu. Dins d'aquest concepte s'hi incloïen els bandolers, lladres, saltejadors de camins, assassins, fabricadors, igualadors de moneda d'or i de plata, vagabunds, llistaires, els que duien armes prohibides... Aquest pacte es va signar entre els diferents pobles del voltant.

Una figura local de l'època fou el dominic missioner a les Illes Filipines, el beat Domènec Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki el 1628.

Un fet històric molt important a la vila fou l'epidèmia de Pesta Negra que va patir al 1652, com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat. L'any 1650 s'observaren els primers casos a Catalunya. L'epidèmia a la nostra vila es cobrà més de 100 morts i durà un mes aproximadament.

Un període a recordar és el comprès entre el 1670 i el 1680, quan es va construir el retaule major de l'església de Santa Eulàlia i es va fer l'acabament del campanar, amb la balustrada i el llanternó de pedra. L'autor del projecte del retaule major fou Joan Grau, escultor de Manresa, i també hi intervingueren el seu fill Francesc Grau, l'escultor barceloní Domingo Rovira, el mestre de cases Pau Ginestar.

La Guerra de Successió va provocar la paralització de la indústria i l'abandonament del treball agrícola. Durant aquesta època els guerrillers d'Amill sovint es van aturar a la vila i van causar trasbals entre els vilatans. Al començament del mes de maig de 1714 va tenir lloc a la nostra vila una batalla important, va haver-hi més de 300 morts. També hem de destacar un personatge esparreguerí important, Baltasar Civil, que va participar en la Junta de Braços de 1713.

L'actual esglèsia de Santa Eulàlia.

L'esglèsia de Santa Eulàlia, a l'any 1930.

Durant la segona meitat del segle XVIII la guerra va deixar pas a la pau i la indústria llanera va tornar a reprendre la seva activitat, de manera que Esparreguera va esdevenir un dels principals centres de producció manufacturera.

Una de les guerres que va tenir molt impacte sobre Esparreguera va ser la guerra contra França. Uns 800 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, les varen saquejar. Des del 21 de desembre del 1808, data en la qual la divisió enemiga de Chabran es va apoderar de Martorell amb l'intent d'avançar cap a Igualada, fins al dia 20 de gener del 1809, en què l'enemic es va retirar de la comarca, Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos.

Bona part dels esparreguerins van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant; mentre que els que van romandre al poble, van ser insultats, a alguns els van robar les cases i fins i tot alguns d'ells foren assassinats. Aquests anys d'ocupació enemiga van provocar la pèrdua total de la indústria llanera, l'abandonament de les terres de conreu i el menjar escassejava a la contrada.

Durant el segle XIX va tornar a haver-hi un impuls en la indústria, a través de la conversió de l'antic molí de Can Broquetes en una fàbrica de filats i teixits de cotó (1846). Tot i així , a causa dels disturbis previs a la revolució de 1868, les fàbriques van tancar i van generar l'emigració d'obrers i el tancament definitiu d'algunes fàbriques de filats i teixits de cotó i llana al nucli urbà i a les costes de la Gorgonçana.

Aquesta nova fàbrica va ser fundada per Miquel Puig i Catasús. Serà el seu fill Josep Puig i Llagostera, el qual continuarà l'obra i projectarà el desenvolupament d'una colònia industrial. Serà el seu administrador Antoni Sedó i Pàmies, qui culminarà el procés de creixement i formació de la colònia que portarà el seu nom, qui desenvoluparà tot el procés de producció tèxtil i qui especialitzarà l'empresa en la fabricació de teixits de pana. Aquesta indústria collirà una gran quantitat de treballadors esparreguerins i gent vinguda d'altres llocs. Arribarà a assolir més de 2000 treballadors. La fàbrica aprofitava l'aigua del Llobregat gràcies a la presa del Cairat. A causa de la crisi econòmica dels anys 1980 tancarà les seves portes l'any 1981.

Una altra fàbrica important de l'època era la Fàbrica de pells de Josep Anglada, situada a la costa de la Gorgonçana. En aquesta zona, el Pas de la Barca era l'únic mitjà de comunicació entre Esparreguera i Olesa de Montserrat abans de la construcció del pont que uneix les dues viles l'any 1915.

La sala de telers de la Colònia Sedo, a l'any 1920.

La sala de telers de la Colònia Sedo, a l'any 1920.

El primer sistema de distribució d'aigua corrent a la nostra vila va ser inaugurat l'any 1864, gràcies a Cristòfol Vidal. Aquest sistema va suposar una gran millora per a la nostra vila. A partir d'aquell moment cada casa disposava d'aigua corrent, no s'havia d'anar a buscar-la als pous i fonts de la vila. Les dones podien deixar d'anar a rentar als safareigs públics.

L'escreix d'aigua de la nostra vila va fer que també es desenvolupés una indústria molt important de terrissa, gràcies a la qualitat de la terra. L'any 1983 encara hi havia 11 forns en funcionament.

També s'ha de destacar el Balneari de la Puda, que tenia unes aigües sulfuroses (cinc fonts d'aigües sulfur de sodi entre 25 i 35ºC) que ajudaven a curar qualsevol tipus d'infeccions tant respiratòries com dermatològiques. Al llarg del segle XIX i part del segle XX va tenir molta anomenada, fou visitat per personatges il·lustres, com per exemple la reina Isabel II. Tancà les seves portes definitivament amb la riuada de l'any 1971, que se'n va endur la Palanca i va inundar l'edifici del balneari.

La Guerra Civil espanyola també va tenir les seves conseqüències sobre la vila. Un fet que va marcar l'època fou l'incendi, al final de juliol de 1936 de l'església parroquial de Santa Eulàlia, amb la desaparició de l'orgue d'estil renaixentista construït al segle XVII i restaurat a l'any 1933, que es considerava un dels millors de Catalunya. També es van cremar diferents retaules, van llançar les campanes daltabaix del campanar per fondre-les i fer-ne material de guerra... Molts joves van anar al front. Esparreguera com altres poblacions del nostre país van patir molt les conseqüències de la guerra, les penúries, la divisió dels dos bàndols. Al gener de 1939 van entrar les tropes nacionals a la nostra vila. La nit d'abans molts esparreguerins havien marxat a l'exili. La nostra població va veure disminuïda la seva població en uns 400 habitants aproximadament. A partir d'aquesta època comença un període molt difícil i dur, tant a nivell econòmic com polític, social i cultural.

Amb els anys s'anirà recuperant econòmicament amb la represa de la producció de la Colònia Sedó, la instal·lació de noves fàbriques i la creació dels polígons industrials cap els anys 60 i 70.

Durant els anys 1960 es varen desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d'edificacions a la Plana, la construcció de les conegudes "cases barates" (Font del Vidal) al 1958, etc.

Balneari de la Puda, a l'any 1991.

Balneari de la Puda, a l'any 1991.

Però serà després de la inauguració de l'autovia l'any 1990, quan Esparreguera pateix un esclat demogràfic, i s'ampliaran barris com Can Rial, el Mas d'en Gall, Can Vinyals i se'n crearan de nous com el Castell i Can Comelles.

Alguns fets socials i culturals de rellevància que es poden destacar són:

  • Els tradicionals aplecs de Santa Maria del Puig i de Sant Salvador de les Espases.
  • Al 1907 la instal·lació del fotomatògraf amb el nom de "La Maravilla".
  • L'any 1911 es construir l'actual edifici del Mercat Municipal.
  • Celebració dels Jocs Florals l'any 1913.
  • L'any 1925 s'inaugura a la plaça de Santa Eulàlia el monument al portador de les aigües a la vila, Cristòfol Vidal, amb escultures realitzades per Frederic Marés.
  • Construcció de l'Ateneu com a nova societat cultural i recreativa, i la construcció del seu propi local i teatre l'any 1926.
  • Esparreguera sempre ha comptat amb un gran teixit cultural format per moltes entitats de diferents tipologies i ideologies, com per exemple, l'Estrella, la Siempreviva, la Coronela, Les Canyes, l'Orfeó Gorgonçana...
  • L'any 1931 la vila va rebre la visita del President de la Generalitat Francesc Macià, que va inaugurar l'edifici dels "Col·legis Nous" (avui Escola Mare de Déu de la Muntanya) i també va inaugurar l'estació de servei de la Creu.
  • L'any 1938 s'inaugura la Biblioteca d'Esparreguera.
  • L'any 1940 es torna a inaugurar la biblioteca. Li posaran per nom Beat Domènec Castellet.
  • Al 1952 es va filmar la pel·lícula El Judes d'Iquino als nostres carrers.
  • El Nadal de l'any 1962 va tenir lloc a la nostra vila una gran nevada, es va arribar a acumular més de 60cm de neu.
  • L'any 1969 es va inaugurar el teatre de La Passió.
  • L'any 1971 va haver-hi una forta riuada, que va fer que desaparegués del tot la Palanca.
  • L'any 1972 es va inaugurar l'actual zona esportiva i la piscina municipal d'estiu.
  • L'any 1974 es van construir els pilars de l'actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat.
  • L'any 1977 es va inaugurar el nou edifici de l'Ajuntament.
  • L'any 1980 es va crear l'emissora de Ràdio Esparreguera.
  • L'any 1985 es va inaugurar la residència d'avis de Can Comelles.
  • L'any 1990 inauguració de l'autovia.
  • L'any 1991 inauguració del Centre Dual.
  • L'any 1992 inauguració del pavelló poliesportiu del Castell.
  • L'any 1994 va haver-hi un incendi forestal que cremà 890 ha forestals.
  • L'any 1996 inauguració de la remodelació de l'edifici de Can Pasqual.
  • L'any 1998 s'inaugura la piscina coberta de Can Pasqual.
  • L'any 2000 va haver-hi uns grans aiguats que van generar pèrdues humanes i greus pèrdues econòmiques.
  • L'any 2005 vàrem ser seu de la Capital de la Cultura Catalana.
  • L'any 2007 es va inaugurar el nou pont de la Plana.
  • L'any 2010 es va inaugurar el nou edifici de l'Escola Municipal de Música i Dansa d'Esparreguera.
  • L'any 2014 es va inaugurar la Biblioteca Municipal L'Ateneu.
  • L'any 2014 es va inaugurar la plaça Antoni Nin i Escudé.
  • L'any 2016 es va inaugurar el parc de Cal Vives.

Per a ampliar més informació sobre algun aspecte de la història de la nostra vila no dubteu a adreçar-vos a l'Arxiu Municipal. Ens trobareu ubicats al carrer dels Cavallers, 26 (Can Pasqual), 2a planta. També us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del telèfon 93 777 75 71 o bé mitjançant l'adreça electrònica arxiu@esparreguera.cat.