Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Dimarts 17/09/2019
Traducció automàtica

Font i campanar

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Passejant per la vila

Itinerari 4. Can Golart i torrent del Camp Gran

Sortim de la vila per la carretera de Pierola, creuem el pont del torrent Mal, passem per la rotonda de la Plana i per un vial fa poc arranjat per a vianants i ciclistes, que voreja vinyes que fan goig, arribem al trencall de la carretera que vers la dreta condueix a la urbanització Mas d'en Gall. La seguim, tenint compte dels automòbils, fins que al cap de poca estona trobem a la dreta el camí de can Golart, el qual prendrem.

Avançant per l'ample i tranquil camí, de seguida trobem a l'esquerra uns camps abandonats, ara esdevinguts un farigolar i un fenassar. En una part del pujol, hi ha un bosquet de pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyoners (Pinus pinea). Anotem clavellet prolífer (Petrorhagia prolifera), crespinell gros (Sedum sediforme), denteguera groga (Odontites lutea), escabiosa comuna (Scabiosa atropurpurea), farigola borda (Coris monspeliensis), fonoll (Foeniculum vulgare), gavó groc (Ononis natrix), herba de la fam (Plantago albicans), llemenosa (Artemisia campestre), marcet (Dipcadi serotinum), màstec (Chondrilla juncea), olivarda (Dittrichia viscosa), panical (Eryngium campestre), pastanaga borda (Daucus carota), plantatge lanceolat (Plantago lanceolata), sempreviva borda (Helichrysum stoechas), tàrrec (Salvia verbenaca) i trèvol pudent (Psoralea bituminosa). Destaquem la presència de la pinya de sant Joan (Leuzea conifera), en la pineda, i de la sajolida de muntanya (Satureja montana), aquí abundant però molt escassa actualment en el conjunt del terme municipal. Al costat d'una antiga barraca de vinya creix el sanguinyol (Cornus sanguinea) i a la vora del camí boixac de camp (Calendula arvensis), gravit (Pallenis spinosa) i colitxos (Silene vulgaris).

Des d'aquest indret es veu Montserrat, la vila i les muntanyes d'Esparreguera i d'Olesa.

Cues de cavall a la riera de Can Golart.

Cues de cavall a la riera de Can Golart.

Al cap d'una estona, a una part i una altra del camí, veiem una vinya ben cuidada. Antigament, tota la urbanització de can Rial l'ocupaven vinyes. En els ceps observem la presència de cavallers, que són brots llargs que s'han de tallar per a evitar el míldiu (d'aquesta operació se'n deia treure cavallers). En un marge veiem un codonyer (Cydonia oblonga). Figueres (Ficus carica), codonyers (Cydonia oblonga) i serveres (Sorbus domestica) eren els arbres preferits dels pagesos a les vinyes.

A continuació, a l'esquerra hi ha una antiga granja d'aviram abandonada. Al davant hi ha una extensa bardissa i fonollars. A la dreta notem la fresca del torrent i la vegetació cada cop més ufanosa.

Un camí lateral a l'esquerra ens guia cap a un redol de roures martinencs (Quercus humilis), per si volem descansar una mica a l'ombra. Uns pocs metres més endavant d'aquest trencall, a la dreta, vers el torrent, indicat per la presència d'enderrocs i deixalles (mostra de la incúria d'alguns ciutadans), hi ha un corriol que baixa a la font del Lleó.

El cap del lleó ha quedat desfigurat del tot i l'aigua fa temps que no hi raja. També hi ha un pontet totalment tapat per la bardissa. A més d'alzines (Quercus ilex), roures (Quercus humilis) i pins (Pinus halepensis), hi anotem heura (Hedera helix), frare d'heura (Orobanche hederae), figuera (Ficus carica), vinya (Vitis vinifera), totalment en estat silvestre, vidalba (Clematis vitalba), esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), esbarzer (Rubus ulmifolius), aritja (Smilax aspera), marfull (Viburnum tinus), llentiscle (Pistacia lentiscus), aladern (Rhamnus alaternus), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), orella de llebre (Bupleurum rigidum), canya (Arundo donax), càrex penjant (Carex pendula) i cua de cavall grossa (Equisetum telmateia). Després d'haver estat en aquest frescal i en la seva època bonic indret, reprenem el camí. A l'esquerra veiem un altre camp abandonat, ple de màstec (Chondrilla juncea). En un marge observem el card marià (Silybum marianum). El camí és molt agradable de fer. A la part boscosa de la dreta observem l'arç blanc (Crataegus monogyna).

Passem per un pont, que salva el torrent de can Golart i que ens agrada particularment per la presència d'uns pins (Pinus halepensis) a banda i banda que hi donen una sensació de natura molt agradable. La boscúria que es veu des del pont és un bé de Déu de verdor i ufana: roures (Quercus humilis), alzines (Quercus ilex), pins (Pinus halepensis), marfulls (Viburnum tinus), algunes figueres (Ficus carica), aritja (Smilax aspera), heura (Hedera helix) i el seu paràsit, el frare d'heura (Orobanche hederae). En un ribàs de la vora del camí hem anotat el matapolls (Daphne gnidium) i en el fons del torrent (es pot baixar per la nostra esquerra, però la presència de neveres i deixalles vàries fa que no sigui una marrada agradable) trobem avellaners (Corylus avellana), herba pigotera (Polypodium cambricum) i capil·lera (Adiantum capillus-veneris).

Després d'una suau pujada arribem a can Golart, una masia actualment deshabitada. Hi destaquen els xiprers (Cupressus sempervirens), alguns ben formosos. Les parets estan recobertes d'heura (Hedera helix) i morella roquera (Parietaria judaica) i, curiosament, una finestra és atapeïda de rogeta (Rubia peregrina). En els terrats creix el crespinell gros (Sedum sediforme) i fins i tot el ripoll (Piptatherum miliaceum).

A l'entorn de la casa hi ha una bona representació d'arbres, evidentment tots plantats: llorer (Laurus nobilis), perera (Pyrus communis), tuia (Thuja sp.), ametller (Prunus dulcis), lledoner (Celtis australis), magraner (Punica granatum) i olivera (Olea europaea). D'herbes encara n'hi ha més: màstec (Chondrilla juncea), llemenosa (Artemisia campestre), verbena (Verbena officinalis), pastanaga borda (Daucus carota), amargot (Urospermum dalechampii), tripó (Verbascum sp.), clavellet prolífer (Petrorhagia prolifera), malva (Malva sp.), escabiosa comuna (Scabiosa atropurpurea), herba de l'aranya (Nigella damascena), esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), dauradella (Asplenium ceterach), orenga (Origanum vulgare), fonoll (Foeniculum vulgare), gravit (Pallenis spinosa), pericó groc (Hypericum perforatum), tàrrec (Salvia verbenaca), etc.

Continuem la passejada. A l'esquerra tenim una pineda, de pins pinyoners (Pinus pinea) bàsicament, i a la dreta un camp abandonat, on abans es plantaven cereals per al bestiar: sivada (Avena sativa), ordi (Hordeum vulgare), etc. Actualment és un herbassar amb predomini del màstec (Chondrilla juncea). Més enllà del camp hi ha una altra pineda i al fons apareix Montserrat.

El camí es desvia lleugerament cap a l'esquerra i veiem un grup de llentiscles (Pistacia lentiscus) i aladerns (Rhamnus alaternus). Després d'una petita pujada el camí gira a la dreta. A la nostra esquerra, una mica allunyat, queda el torrent de can Golart, que aquí presenta alguns arbres notables per les seves dimensions o la seva vitalitat: roure martinenc (Quercus humilis), alzina (Quercus ilex), pi pinyoner (Pinus pinea), arç blanc (Crataegus monogyna), llorer (Laurus nobilis), om (Ulmus minor), salze blanc (Salix alba), servera (Sorbus domestica) i pollancre (Populus nigra).

Continuen els camps abandonats i arribem a una cruïlla de camins, on fem una breu parada. En primer terme tenim una granja avícola fora d'ús i uns camps, després el torrent de can Fosalba, a continuació un serrat amb oliverars i pinedes, darrere del qual hi ha el torrent de la Fàbrega. Veiem també moltes masies d'Esparreguera: la Vinya Vella, can Rubió, can Roca, les ruïnes del Batlló i can Santjoan, i a l'esquerra can Perellong i altres masos de Collbató. Tanca el panorama el Montserrat, la serra de Rubió, que se'ns mostra en tota la seva extensió, la serra de l'Hospici, amb la Socarrada, el turó del Roure del Vent i el puig de l'Hospici, el turó de Sant Salvador de les Espases, el turó dels Ducs i finalment les muntanyes d'Olesa, Vacarisses i Viladecavalls.

Reprenem el camí i en les finques de la dreta veiem un cementiri de camions i carretons elevadors, i un magatzem de materials de construcció. Alguns cavalls posen una mica de poesia en aquest lloc tan prosaic. Des d'aquí es veu Montserrat de punta a punta, i per l'altra banda veiem la Serralada Litoral, amb el Tibidabo i la Torre de Collserola. Poc després ens topem amb la carretera que va a la urbanització Mas d'en Gall. La seguirem en direcció a l'esquerra i pel marge esquerre, tal com ordenen les normes de circulació.

Al cap d'uns dos-cents metres, veiem a la dreta una esplanada i un camí que baixa, amb una porta de ferro, fora d'ús. Aquest camí, que seguirem, està flanquejat per pins pinyoners (Pinus pinea). A l'esquerra ens fixem en un poblament de romanins (Rosmarinus officinalis), que fa goig de veure i d'olorar. També hi ha algunes oliveres (Olea europaea), d'un conreu abandonat i un petit roure martinenc (Quercus humilis). A la dreta veiem les torres ben cuidades de la urbanització Mas d'en Gall. Arribem a una cruïlla i tirem per la dreta, cap avall al torrent. Després de passar per una construcció de totxos interrompuda, ens trobem amb la ufana de la vegetació del fons de vall. A mesura que ens acostem al torrent del Camp Gran, augmenta el nombre de roures martinencs (Quercus humilis) i apareix el sanguinyol (Cornus sanguinea), aquí molt abundant, i l'arç blanc (Crataegus monogyna). També hi ha codonyers (Cydonia oblonga), restes d'antics cultius. Entre les herbes que componen l'herbei, bàsicament un fenassar, destaquem les següents: orenga (Origanum vulgare), serverola (Agrimonia eupatoria), pastanaga borda (Daucus carota), fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), trèvol pudent (Psoralea bituminosa), esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), matapolls (Daphne gnidium), sempreviva borda (Helichrysum stoechas), denteguera groga (Odontites lutea), gravit (Pallenis spinosa), xicòria (Cichorium intybus), card fuell (Carthamus lanatus) i tripó (Verbascum sp.). També hi veiem algunes alzines (Quercus ilex) i alguns oms (Ulmus minor).

Torrent del Camp Gran.

Torrent del Camp Gran.

Finalment arribem a una esplanada al costat del torrent. Ens sorprèn un grup de tres roures martinencs (Quercus humilis) de fulla molt grossa i retallada, propers a la forma masdengallensis, que hem descrit de molt a la vora. Al seu costat hi ha un formós àlber (Populus alba) i més enllà un grup de pollancres (Populus nigra) amb molta vitalitat. Els oms (Ulmus minor), en canvi, han estat molt afectats per la grafiosi. A la dreta un veritable bosc d'avellaners (Corylus avellana). Dins l'avellanosa es troba un peu de moixera de pastor (Sorbus torminalis). La flora aquí és força interessant i fins i tot s'hi fan orquídies (que cal respectar al màxim). Hem anotat les plantes: campaneta d'ortiga (Campanula trachelium), centaura groga (Blackstonia perfoliata), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), plantatge gros (Plantago major), ínula esquearrosa (Inula conyza), viola boscana (Viola alba subsp. dehnhardtii), galzeran (Ruscus aculeatus), marfull (Viburnum tinus), heura (Hedera helix), frare d'heura (Orobanche hederae), aritja (Smilax aspera) i vidalba (Clematis vitalba). Remarquem que hi ha exemplars molt grans de roure (Quercus humilis), pollancre (Populus nigra), àlber (Populus alba) i arç blanc (Crataegus monogyna).

Ara avancem una mica pel camí principal i passem per un pontet, el pont d'en Puig, fet de totxos, que té la seva gràcia. Tot just travessat el pont, a la dreta hi veiem una prunera (Prunus domestica) silvestre.

Fem una petita pujada i en la bifurcació del camí, justament on hi ha una fita de la Companyia Telefònica (amb les sigles CTNE), trobem un paratge singular amb alguns palo-santos (Diospyros lotus) i un magnífic exemplar de moixera de pastor (Sorbus torminalis), que fa uns cinc o sis metres d'alçària. Al seu costat alguns plançons de la mateixa espècie i el pericó groc (Hypericum perforatum). Al descampat del darrere hi ha un grup d'espantallops (Colutea arborescens).

Amb aquestes plantes tan interessants donem per acabat l'itinerari.