Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Dilluns 22/07/2019
Traducció automàtica

El Puig

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Passejant per la vila

Itinerari 5. La Vinya Vella

Iniciem l'itinerari al barri de la Plana, on enfilem el carrer Prínceps d'Espanya, bellament ornat de mèlies (Melia azederach). Un cop s'acaba el carrer i un xic a l'esquerra comença el camí de la Vinya Vella, que agafem.

Els primers camps pels que passem són d'oliveres (Olea europaea) i a la part dreta hi ha també alguns ametllers (Prunus dulcis). Aquests camps estan molt abandonats perquè aviat s'hi construirà l'ampliació del barri.

Al cap d'una estona trobem a la dreta una vinya.

La Vinya Vella.

La Vinya Vella.

Les plantes espontànies que veiem són de caràcter arvense o ruderal, que els fitocenòlegs (botànics que estudien les comunitats vegetals) inclouen a la classe dels Rudero-Secalietea: fonoll (Foeniculum vulgare), lletera serrada (Lactuca serrata), card fuell (Carthamus lanatus), ripoll (Piptatherum miliaceum), card marià (Silybum marianum), panical (Eryngium campestre), esbarzer (Rubus ulmifolius), cugula (Avena sp.), màstec (Chondrilla juncea), herba pucera (Plantago afra), tàrrec (Salvia verbenaca), gravit (Pallenis spinosa), herba de l'aranya (Nigella damascena), pericó groc (Hypericum perforatum), olivarda (Dittrichia viscosa), clavellet prolífer (Petrorhagia prolifera) i esperons de sembrat (Delphinium halteratum), entre d'altres.

Passem pel pont sobre l'autovia i agafem el camí de la dreta. Al davant tenim la costa dels Alemanys (de l'antic mas Alemanys) i el torrent que tenim a la vora és el de la Fàbrega (nom sovint deformat en Alfàbrega, totalment absurd). Atenció, perquè no hem d'agafar el camí que davalla, sinó el de la dreta, que va paral·lel a l'autovia. A l'esquerra veiem una mica de bosc, de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyoner (Pinus pinea) i alzina (Quercus ilex), amb trossos de garriga i de brolla de romaní. Anotem la llemenosa (Artemisia campestre) i l'ajocaperdius (Bupleurum fruticescens). Al cap d'una estona darrere d'un oliverar apareix la figura del mas de la Vinya Vella, emparada pel Montserrat.

A continuació passem per un magnífic camp d'ametllers (Prunus dulcis), dels pocs que queden al terme. Quan ens acostem a la masia, uns rebrots d'oms (Ulmus minor), a banda i banda del camí ens emmarquen l'entrada.

Aprofitem la passejada per a entrar a la cort de la casa, totalment accessible, on es troba la imatge en majòlica de la Mare de Déu de Montserrat. Dalt de les finestres veiem un escut antic de Montserrat amb la data de 1738 i altres dos escuts més moderns, un amb la silueta montserratina i l'altre amb raïms, clara referència a la Vinya Vella. Aquesta propietat va pertànyer al monestir de Montserrat. La va comprar pel preu de 30.000 lliures, l'any 1512, l'abat Pere de Burgos, el qual s'hi hostatjà llargues temporades i àdhuc hi va morir, l'any 1536. Des d'ací la vista és ben maca, de la vila i d'una gran part del terme. Fins i tot es veu Castellsapera i la Mola (muntanyes del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac).

Continuem el camí fixant-nos en les belles finestres i en unes canyes de bambú (Bambusa sp.) plantades en una platabanda a la part de la masoveria. Trobem de nou ametllers (Prunus dulcis) i poc després oliveres (Olea europaea). A la dreta veiem ja la immensa vinya per la qual passarem. En el ribàs esquerre del camí prosperen l'heura (Hedera helix) i l'herba de sant Jordi (Centranthus ruber). I una mica més endavant algunes motes de matabosc (Bupleurum fruticosum). Anem fent camí i admirem a banda i banda els ceps (Vitis vinifera) ben cuidats. Deixem a la dreta un altre pont que creua l'autovia. Ara a la dreta ens queda la N-II, però a l'esquerra continua el gran vinyar. En un marge anotem la ginesta (Spartium junceum) i la vidiella (Clematis flammula).

El llentiscle gegant de la Vinya Vella.

El llentiscle gegant de la Vinya Vella.

El camí gira lleugerament a l'esquerra, la qual cosa ens afavoreix perquè ens allunya del tragí de l'autovia. Ara anem seguint el torrent Mal. Un trencall barrat amb cadena condueix a la llera del torrent, però nosaltres seguim pel camí de dalt. A poc més de cent metres trobem l'objectiu principal d'aquest itinerari: el Llentiscle de la Vinya Vella. Aquest llentiscle (Pistacia lentiscus) és arbori. Possiblement és l'exemplar més gran d'Europa. Mirem-lo bé. Al fons Collbató i Montserrat. Malgrat el brogit de l'autovia, es respira pau en aquest indret. Pau i l'olor intensa dels camps antics de Catalunya. Si mirem cap enrere veurem les interminables vinyes, el mas de la Vinya Vella i l'omnipresent Campanar d'Esparreguera. Al fons el Tibidabo i la Torre de Collserola.

Uns quinze metres abans del llentiscle singular i envoltat d'aladerns (Rhamnus alaternus) tenim una altra meravella de la flora esparreguerina: un exemplar enorme d'auró negre (Acer monspessulanus), l'únic d'aquests verals. El camí continua fins a Collbató, però nosaltres acabem l'itinerari aquí, no sense abans mirar algunes de les plantes que es fan a l'indret: marfull (Viburnum tinus), esparreguera (Asparagus acutifolius), alzina (Quercus ilex), pi blanc (Pinus halepensis), matabosc (Bupleurum fruticosum), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), vidiella (Clematis flammula), panical (Eryngium campestre), herba de l'aranya (Nigella damascena), clavellet prolífer (Petrorhagia prolifera), llemenosa (Artemisia campestre), conillets menuts (Misopates orontium), fonoll (Foeniculum vulgare), roldor (Coriaria myrtifolia) i també, a uns quants metres més enllà del llentiscle gegant, un bell exemplar de càdec (Juniperus oxycedrus). I ara tornem, que el Campanar ens fa de guia.