Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Divendres 06/12/2019
Traducció automàtica

Carrer Cavallers

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Passejant per la vila

Itinerari 6. Riera de Pierola

Sortim de la vila pel camí de l'Olana fins a arribar a l'aiguabarreig de les rieres de la Fàbrega, de Pierola i de Masquefa, indret conegut com les Tres Rieres, que desguassen en la de Magarola. Nosaltres agafarem la de Pierola, que és la queda a la dreta del transformador elèctric (al darrere es veu la Casa Nova).

Veiem a l'esquerra, a més de les olivardes (Dittrichia viscosa) i xicòries (Cychorium intybus) que prosperen en un camp abandonat, canyes (Arundo donax), joncs comuns (Scirpus holoschoenus) i tamarius (Tamarix sp.). A la dreta hi ha una clapa de sarga (Salix elaeagnus) i més endavant pollancres (Populus nigra) i alguns àlbers (Populus alba).

Campanetes grans a la riera de Pierola.

Campanetes grans a la riera de Pierola.

En aquest primer tram de la riera observem moltes plantes de llocs humits: menta borda (Mentha suaveolens), plantatge gros (Plantago major), créixens bords (Apium nodiflorum), corretjola d'aigua (Calystegia sepium), herba presseguera (Polygonum persicum), etc.

De seguida trobem, a la dreta, entre un canyar i una densa bardissa, una font, però no garantim la qualitat de l'aigua. En l'ambient fontinal prospera la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) i la trencanua (Equisetum ramosissimum).

En pocs minuts arribem al Pont Gran de Can Rial, conegut també popularment com el Pont de Ferro. Als voltants es fa morella vera (Solanum nigrum), tomaquera (Lycopersicum esculentum), bidens (Bidens subalternans), pota de gall (Echinochloa crus-galli), escrofulària de ca (Scrophularia canina), verdolaga (Portulaca oleracea) i esperons de sembrat (Delphinium halteratum). També hi ha pollancres (Populus nigra), oms (Ulmus minor), algun avellaner (Corylus avellana) i, al costat d'un dels pilars del pont, hi ha un magnífic àlber (Populus alba).

Al cap d'una estona de caminar veiem a mà esquerra una clapa de bosc que ens invita d'entrar. Anotem les plantes: roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), avellaner (Corylus avellana), arç blanc (Crataegus monogyna), sanguinyol (Cornus sanguinea), àlber (Populus alba), om (Ulmus minor), acàcia (Robinia pseudoacacia), orenga (Origanum vulgare), ginestó (Osyris alba), lledoner (Celtis australis), galzeran (Ruscus aculeatus), aladern (Rhamnus alaternus), estepa borrera (Cistus salviifolius) i estepa blanca (Cistus albidus).

Complaguts d'aquesta visita forestal tornem a la riera, on ens criden l'atenció la falguera comuna (Pteridium aquilinum), el te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides), la corretjola d'aigua (Calystegia sepium), l'anagall d'aigua (Veronica anagallis-aquatica), l'elatine (Kickxia elatine) i el matacabrits (Chaenorhinum minus).

Més endavant trobem un antic dic de totxo amb una roda de molí encastada, vestigi d'antigues activitats pageses. És un paratge força bonic, que podríem qualificar d'omeda, per la presència d'oms (Ulmus minor) i de mill gruà (Buglossoides purpurocaerulea). Destaquem també la presència de pollancres (Populus nigra), acàcies (Robinia pseudoacacia), arç blanc (Crataegus monogyna), galzeran (Ruscus aculeatus), cardó (Dipsacus fullonum), herba de les mamelles (Lapsana communis), morella roquera (Parietaria judaica) i rementerola (Calamintha sylvatica subsp. ascendens). Uns metres més endavant hi ha un peu d'estramoni (Datura stramonium), una herba molt metzinosa que apareix de quan en quan al llarg de la riera.

Passem ara per una zona agrícola, amb una vinya a la dreta i camps de cereals a l'esquerra, al costat d'un camí que va a can Febrer. En l'entroncament anotem falguera comuna (Pteridium aquilinum), ginestó (Osyris alba), galzeran (Ruscus aculeatus), cardó (Dipsacus fullonum) i lligabosc japonès (Lonicera japonica). En un camí pròxim que puja per la dreta a la urbanització de Can Rial observem un roure martinenc (Quercus humilis), amb un tronc de dos metres de perímetre i que a l'estiu ens proporciona una ombra agradabilíssima. A les immediacions de l'arbre hem vist l'ínula esquarrosa (Inula conyza).

Poc després ens plau de trobar llorers (Laurus nobilis) que constitueixen una petita lloreda, un fragment de laurisilva, relíquia de temps pretèrits amb un clima tropical humit. Aquest paratge és d'una bellesa excepcional. Davant nostre tenim el penya-segat que ha bastit l'acció erosiva de la riera durant una colla d'anys. La natura no té pressa en les seves obres.

Aquest és un indret privilegiat pel que fa a la flora ja que hi ha una important representació de campaneta gran (Campanula affinis) i de pota de cavall (Tussilago farfara), la primera endèmica i la segona més pròpia dels Pirineus que de la terra baixa. Anotem també, en la base de l'espadat i en una raconada propera, el síson (Sison amomum), la trencanua (Equisetum ramosissimum), l'herba pigotera (Polypodium cambricum), l'herba de les mamelles (Lapsana communis), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el sanguinyol (Cornus sanguinea) i alguns rebrots de plàtan (Platanus hispanica). Un grup d'avellaners (Corylus avellana) confirma igualment l'existència d'un microclima humit i frescal.

Seguint el curs de la riera, trobem a la dreta uns dics de protecció contra les riuades i a l'esquerra, en un bosc mig omeda i mig avellanosa, anotem un seguit de plantes interessants: mill gruà (Buglossoides purpurocaerulea), viola boscana (Viola alba subsp. dehnhardtii), falguera comuna (Pteridium aquilinum), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), marfull (Viburnum tinus) i lloreret (Daphne laureola), que només es troba aquí i en un paratge proper.

A continuació apareix una albereda, integrada per bells exemplars d'àlbers (Populus alba). Tornem a anotar la falguera comuna (Pteridium aquilinum) i constatem l'existència d'uns altres fragments de lloreda. Les condicions microclimàtiques permeten que prosperi en aquest indret la lletera de bosc (Euphorbia amygdaloides) i una població de bambú (Bambusa sp.), una gramínia tropical o subtropical introduïda. Igualment hi viu la sarriassa (Arum italicum), planta de llocs humits i frescos.

Pota de cavall a la riera de Pierola.

Pota de cavall a la riera de Pierola.

Continuem la nostra agradable passejada. Observem un munt de plantes que ens complauen: aladern (Rhamnus alaternus), om (Ulmus minor), avellaner (Corylus avellana), cua de cavall grossa (Equisetum telmateia), noguera (Juglans regia), d'una raça de fulles molt grosses, marxívol (Helleborus foetidus), anagall d'aigua (Veronica anagallis-aquatica) i herba d'orenetes (Chelidonium majus). D'una manera especial destaquen molts àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra) immensos.

Arribem finalment a l'antiga fàbrica de filatures de llana de Joan Parent, empresari de Collbató. Aquesta indústria tenia més de vint treballadors i va haver de tancar al final de la dècada de 1970 en fer explosió una caldera.

En aquest punt, ja en el límit del terme municipal d'Esparreguera, donem per acabat l'itinerari.