Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Diumenge 19/05/2019
Traducció automàtica

Carrer Cavallers

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Passejant per la vila

Itinerari 7. La Gorgonçana i Les Pells

Iniciem el recorregut al carrer de les Hortes. Deixem a l'esquerra l'escola Taquígraf Garriga i a la dreta l'institut El Cairat. Passem per camps abandonats d'oliveres (Olea europaea) i ametllers (Prunus dulcis). Al turó que veiem a la dreta hi ha un roure martinenc (Quercus humilis) molt gran i més a prop nostre alguns lledoners (Celtis australis) també molt ferms.

En aquest tram de l'itinerari i abans d'arribar a can Cordelles observem una munió d'herbes: clavellet prolífer (Petrorhagia prolifera), crespinell gros (Sedum sediforme), escabiosa comuna (Scabiosa atropurpurea), fonoll (Foeniculum vulgare), herba de la fam (Plantago albicans), herba pucera (Plantago afra), llemenosa (Artemisia campestre), lletera serrada (Euphorbia serrata), lletsó fi (Sonchus tenerrimus), morella roquera (Parietaria judaica), morenera prima (Phagnalon saxatile), plantatge lanceolat (Plantago lanceolata), tàrrec (Salvia verbenaca), verdolaga (Portulaca oleracea), etc. L'ambient és de camp i ens recorda l'Esparreguera d'abans: vilatana i pagesa.

En arribar a la baixada de can Cordelles la vista és fantàstica. D'esquerra a dreta veiem can Comelles, la serra de Rubió que per la part oriental és el serrat del mas Moneder; al darrere Montserrat, al davant els Blaus, Santa Maria del Puig, la colònia Sedó, can Castells i el mas de la Font Rosada. Les muntanyes del fons són d'Esparreguera: el Tossal Rodó, el serrat de les Bruixes, la Socarrada, el turó del Vent i el puig de l'Hospici, i més a prop les Arangues i Sant Salvador de les Espases. A continuació les muntanyes d'Olesa: el turó de la plana del Bou amb les Escaleres i les Torrades, el puig Cendrós i el puig Ventós, el turó de la Gronya, el bosc del Gavatx i Sant Pere Sacama. També despunta el Cap del Ros, ja en terme de Viladecavalls. Veiem igualment el Llobregat. De l'aglomeració urbana d'Olesa no farem cap comentari.

En una rampa que puja a una porta lateral de can Cordelles, veiem restes de rodes de molí, que palesen l'antiga activitat molinera de la Gorgonçana, que així s'anomena aquesta zona.

Ens aturem una mica a la plaça de can Cordelles per admirar la portalada i les finestres. I també, i especialment, tres teixos (Taxus baccata) que fan goig. Igualment són admirables els plàtans (Platanus hispanica) que hi ha a l'esplanada d'avall.

Continuem baixant i a l'esquerra hi trobem unes parets antigues que tal vegada pertanyien a l'església de Santa Coloma, esmentada en documents antiquíssims (del segle X). En aquesta casa abandonada (que tenia el número 28) hi ha una magnífica figuera (Ficus carica). A la dreta una bardissa, d'atapeït esbarzer (Rubus ulmifolius). A continuació veiem un antic safareig i un antic molí.

Al costat de la bassa anotem, ultra gramínies i quenopodiàcies diverses, el malcoratge (Mercurialis annua), la corretjola d'aigua (Calystegia sepium), la malva (Malva sp.) i la verdolaga (Portulaca oleracea). Al buidador del safareig, es fan créixens bords (Apium nodiflorum), enciamet (Samolus valerandi) i picardia (Cymbalaria muralis). Al camí anotem passacamins (Polygonum aviculare), te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides), plantatge gros (Plantago major) i àster d'esquames (Aster squamatus).

A la malesa del costat del molí, observem una figuera (Ficus carica), morella roquera (Parietaria judaica), esbarzer (Rubus ulmifolius), corretjola d'aigua (Calystegia sepium), lletsó fi (Sonchus tenerrimus) i acant (Acanthus mollis).

Una morera a la Gorgonçana.

Una morera a la Gorgonçana.

Deixem l'antic molí a la dreta i trobem algunes figueres (Ficus carica) i saücs (Sambucus nigra). A la finca de l'esquerra destaca un formós caquier (Diospyros kaki).

Continuem pel camí del Figueras, a través d'una zona d'horts. A la tanca de la dreta hi ha miraguans (Araujia sericifera) i trencanues (Equisetum ramosissimum). A una paret antiga de l'esquerra veiem un totxo amb la xifra 1788, col·locat al revés.

Fixem-nos també en les plantes cultivades que hi ha als horts: tomaqueres (Lycopersicum esculentum), albergínies (Solanum melongea), patateres (Solanum tuberosum), mongeteres (Phaseolus vulgaris), etc.

Passem per un dens canyar, de canya comuna (Arundo donax), amb molta morella roquera (Parietaria judaica) i trencanua (Equisetum ramosissimum). En aquest tram trobem alguns exemplars de saüc (Sambucus nigra), lledoner (Celtis australis), morera (Morus alba) i figuera (Ficus carica).

El riu Llobregat.

El riu Llobregat.

El camí surt del canyar i al final d'una baixadeta tenim un grup d'oms (Ulmus minor), que continuen al costat de les tanques de les finques veïnes. El sender gira a la dreta i ja tenim una vista sobre el riu Llobregat i el seu riberal. El camí aboca en un altre i seguim per l'esquerra. Al costat de la cruïlla hi ha un roure martinenc (Quercus humilis) i més oms (Ulmus minor).

Finalment arribem a la font de cal Paz, d'aigua no potable. A part de l'heura (Hedera helix), hi creix la capil·lera (Adiantum capillus-veneris) i la morella roquera (Parietaria judaica).

Sortim a la carretera i tirem cap a l'esquerra, ben arrambats al regall. No ens entretenim per causa de l'intens trànsit. Solament ens fixem en les troanes (Ligustrum lucidum) que hi ha a la tanca que tenim al nostre costat. Passem per una altra zona d'horts i en arribar a la carretera que va al Puig, l'agafem.

Seguim la carretera (per l'esquerra, sense ocupar la calçada) fins que arribem a una zona d'arbres, encapçalats per un lledoner (Celtis australis) molt gros, sota els quals hi ha canabassa (Eupatoria cannabina), morella roquera (Parietaria judaica), raïm de moro (Phytolacca americana), blets (Chenopodium sp. pl.) i herba d'orenetes (Chelidonium majus), a més dels habituals esbarzers (Rubus ulmifolius). A l'esquerra, dintre de la finca, hi ha alguns avellaners (Corylus avellana) cultivats. A l'hort de l'altra banda de la carretera, destaca un caquier (Diospyros kaki).

Arribem a la zona dels travertins. A dalt hi creixen lledoners (Celtis australis) i a a sota figueres (Ficus carica) i raïms de moro (Phytolacca americana). Justament abans de la segona figuera (Ficus carica) entrem a la cova de les Pells. Malgrat la brutícia existent, les parets de la cova són ben maques, de tons vermells i de formes coral·lines.

Sortim de nou a la carretera i la travessem, amb molt de compte. Des de l'altre costat ens fixem en els pollancres (Populus nigra) gegantins, que donen ombra i frescor a l'indret.

Ara tornem sobre les nostres passes, ben per l'esquerra, fins que arribem quasi a l'entroncament de les carreteres i llavors seguim un camí a la dreta, que puja. És l'antic camí de les Escales, utilitzat, sobretot en temps pretèrits, per anar d'Olesa a Esparreguera i viceversa, i que fa poc ha estat arreglat pels serveis d'obres de l'Ajuntament d'Esparreguera.

En les tanques dels horts, veiem lligabosc japonès (Lonicera japonica) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia). Durant aquest tram, les plantes que més abunden són les canyes (Arundo donax), els esbarzers (Rubus ulmifolius) i les morelles roqueres (Parietaria judaica), però també hi veiem herba d'orenetes (Chelidonium majus), sarriassa (Arum italicum), corretjola d'aigua (Calystegia sepium), carabassina (Bryonia cretica subsp. dioica) i lletsó fi (Sonchus tenerrimus).

Passem per sota d'unes figueres (Ficus carica), que ens fan avinent la seva presència per l'olor que desprenen.

Podem seure en un dels bancs recentment adobats, per a agafar forces. I ens fixem que tot és travertí (formació de calcària feta per l'aigua que du carbonat càlcic en dissolució). Copsem també la presència de colitxos (Silene vulgaris) i de pa de cucut (Oxalis corniculata). Des d'un revolt hi ha una bonica vista sobre el riu.

Arribem a l'antic hospital, en estat ruïnós, al davant del qual hi havia una bassa, actualment coberta de tarquim i de malesa. Apuntem un pitòspor (Pittosporum tobira) i un til·ler (Tilia sp.), grossos però depauperats.

Finalment el camí es fa ample i planer, bellament ornat de moreres (Morus alba). Entre aquests arbres prospera la sarriassa (Arum italicum), a més de l'heura (Hedera helix), la morella roquera (Parietaria judaica) i alguns brots de saüc (Sambucus nigra).

Arribant a can Cordelles donem per acabat l'itinerari.