Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Dimarts 17/09/2019
Traducció automàtica

Faroles Plaça Esglèsia

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Passejant per la vila

Itinerari 8. Camí de les Salmorres

Comencem aquesta excursió al Cairat. Podem arribar-hi a peu des de la Puda (o des de la vila) o amb cotxe, però no recomanem aquesta opció perquè el camí és de muntanya i a vegades poc transitable per a un automòbil de turisme.

La resclosa del Cairat va ser construïda a l'any 1878 per a proporcionar aigua i energia a la colònia Sedó. En el riberal del costat admirem un magnífic bosc de ribera, constituït principalment per pollancres (Populus nigra) i àlbers (Populus alba).

Des d'aquí el Montserrat es presenta feréstec, igual que el Tossal Rodó. Més a prop tenim l'antiga masia de can Tobella. Les atzavares (Agave americana) que hi creixen en el coster sud indiquen condicions tèrmiques molt favorables. El serrat del mas Moneder i la resta de la serra de Rubió queda a la nostra esquerra i una mica ja al darrere. Hi veiem la capella de Santa Margarida, preromànica, i les masies de ca n'Estruch Vell i ca n'Estruch del Cairat.

El camí que seguirem està més que ben senyalitzat amb senyals grocs i amb bandes blanques i verdes. La caminada que emprenem és fàcil i agraïda.

Els camps de l'esquerra són ja totalment abandonats. En la vinya s'ha establert un fonollar, comunitat vegetal amb predomini del fonoll (Foeniculum vulgare). Una mica més enllà, també a la nostra esquerra, hi ha un camp de cirerers (Prunus avium).

Ara entrem en una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), atapeïda d'aritges (Smilax aspera) i heures (Hedera helix). És una pineda molt humida, com ho demostra la presència de l'ínula esquarrosa (Inula conyza).

Després ve un tros desboscat, que ens mostra a banda i banda els espadats del Montserrat i del Tossal Rodó. A l'esquerra un grupet de roures martinencs (Quercus humilis).

Una mica més endavant trobem un canyar o poblament de canyes (Arundo donax) i al darrere un om (Ulmus minor) ben eixerit i un àlber (Populus alba). Hi són presents el malrubí (Marrubium vulgare), el malrubí negre (Ballota nigra subsp. foetida), el malrubí d'aigua (Lycopus europaeus), el raïm de moro (Phytolacca americana) i la morella bletenca (Solanum chenopodioides).

Montserrat des del camí de les Salmorres.

Montserrat des del camí de les Salmorres.

A continuació veiem un grup d'acàcies (Robinia pseudoacacia) ben maques. Al seu costat es troba la sabonera gran (Saponaria officinalis). Poc després el riu es fa visible i constatem la presència d'un freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) malaltís.

Ara passarem pel costat d'uns estrats d'arenita o gres del Buntsandstein (del començament de l'era secundària). Recordem que aquest camí es va obrir fa pocs anys per a instal·lar-hi a sota una gran canonada que porta les salmorres de la conca salina de Sallent-Súria-Cardona fins al mar. En aquest tram abunda la carabassina (Bryonia cretica subsp. dioica) i l'herba de sant Jordi (Centranthus ruber).

Travessem un torrent, cimentat en el seu pas pel camí. Hi anotem la lletuga borda (Lactuca serriola), la vidalba (Clematis vitalba) i la centàurea de Quiró (Cheirolophus intybaceus).

La riba del riu és poblada de pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba) i canyes (Arundo donax). En una pollancreda observem l'évol (Sambucus ebulus), el raïm de moro (Phytolacca americana), el llúpol (Humulus lupulus), la morella bletenca (Solanum chenopodioides) i el pa de cucut (Oxalis corniculata).

Ara passem per una esplanada (d'una antiga extracció d'àrids), situada al final d'un torrent que baixa del Racó del Boixos. Hi anotem una munió d'herbes i mates: argelaga (Genista scorpius), boles blaves (Echinops ritro), botja comuna o d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), botja peluda (Dorycnium hirsutum), card fuell (Carthamus lanatus), cosconilla (Reichardia picroides), enotera biennal (Oenothera biennis), escabiosa comuna (Scabiosa atropurpurea), espernallac (Santolina chamaecyparissus), farigola (Thymus vulgaris), fumana (Fumana ericoides), herba del mal estrany (Jasonia tuberosa), herba rodona (Koeleria vallesiana), jonc comú (Scirpus holoschoenus), llemenosa (Artemisia campestris), lletera groguenca (Euphorbia flavicoma), llistó (Brachypodium retusum), negrellut (Scirpus holoschoenus), olivarda (Dittrichia viscosa), panical (Eryngium campestre), pàpola (Bellardia trixago), pastanaga borda (Daucus carota), pericó groc (Hypericum perforatum), ripoll (Piptatherum miliaceum), romaní (Rosmarinus officinalis), sempreviva borda o herba de sant Joan (Helichrysum stoechas), senet de pobre (Globularia vulgaris), trèvol pudent (Psoralea bituminosa) i xicòria (Cichorium intybus). En el ribàs que delimita aquest pla, viuen l'atràctil humil (Atractylis humilis) i la fuixarda (Globularia alypum).

Acabada l'esplanada, entrem en una zona de més vegetació. Ens flanqueja l'entrada per l'esquerra un saüc (Sambucus nigra) enorme, veritablement singular, i per la dreta un llentiscle (Pistacia lentiscus). A la dreta trobem belles formacions de travertí (una roca formada per l'acció continuada de l'aigua rica en sals de calci). Hi anotem la canabassa (Eupatorium cannabinum) i la trencanua (Equisetum ramosissimum). Alternant amb les canyes (Arundo donax), tenim més saücs (Sambucus nigra) i torna a haver-hi llúpol (Humulus lupulus) i évol (Sambucus ebulus). Atenció amb les ortigues (Urtica dioica) si porteu pantalons curts.

El camí de les Salmorres.

El camí de les Salmorres.

Els degotalls continuen i arriben a concretar-se en una font d'aigua boníssima (aquesta es pot beure amb confiança perquè a dalt només hi ha muntanya). Les parets que regalimen aigua són bellament recobertes de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) i de glicèria (Glyceria sp.), una gramínia d'hàbitats aigualosos. En els aigualls i els joncars del voltant de la font anotem: epilobi (Epilobium sp.), jonc comú (Scirpus holoschoenus), enciamet (Samolus valerandi), créixens (Nasturtium officinale), escrofulària aquàtica (Scrophularia aquatica), trencanua (Equisetum ramosissimum), corretjola d'aigua (Calystegia sepium), botja d'aigua (Dorycnium rectum), canabassa (Eupatorium cannabinum), herba de sant Roc (Pulicaria dysenterica), api bord (Apium graveolens), malrubí d'aigua (Lycopus europaeus), cardó (Dipsacus fullonum), lisimàquia blanca (Lysimachia ephemerum), boga (Typha sp.), cíperus (Cyperus sp.), poa trivial (Poa trivialis), plantatge gros (Plantago major), salicària (Lythrum salicaria), pa de cucut (Oxalis corniculata), entre d'altres.

Al costat o prop de la font contemplem els arbres de ribera: àlber o alba (Populus alba), om (Ulmus minor), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), salze blanc (Salix alba) i gatell (Salix atrocinerea), i altres plantes que hem vist anteriorment: évol (Sambucus ebulus), saüc (Sambucus nigra), raïm de moro (Phytolacca americana), ortiga gran (Urtica dioica) i llúpol (Humulus lupulus). Constatem també la presència de l'herba de les mamelles (Lapsana communis).

Que n'és d'agradable aquest indret! I que bé que es veu la Santa Cova!

Tot i que ens estaríem una bona estona, deixem la font i al moment veiem a la dreta la boca sud del túnel anomenat Montserrat, nom ben apropiat perquè a l'esquerra se'ns apareix, magnífic, el Monestir, sobre el qual emergeixen l'Elefant, la Mòmia i els Flautats.

A l'altra banda del riu hi ha una guingueta coneguda com la Font de la Noguera (l'aigua prové de la mateixa deu que acabem de deixar, conduïda amb una mànega per sobre del riu). Si pareu atenció i teniu sort veureu en aquest tram de riu algun bernat pescaire.

Prosseguim la nostra marxa, acompanyats de formosos exemplars d'arbres riberencs: freixes (Fraxinus angustifolia), àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra). Al costat del camí proliferen els esbarzers (Rubus ulmifolius) i també els llúpols (Humulus lupulus) i en alguns indrets les ortigues (Urtica dioica). En les roques del vessant corresponent al túnel prosperen figueres (Ficus carica) i canyaferles (Ferula communis). També hi viu una morera (Morus alba) i alguns gatells (Salix atrocinerea).

Passem ara per un dels més bells paisatges del terme d'Esparreguera. Quina ufana de vegetació! Quin bosc de ribera!

Destaquem la presència d'alguns exemplars gegants d'àlber (Populus alba), un d'ells, mig ofegat per l'heura (Hedera helix), té una volta de canyó o perímetre de 3,85 metres.

En aquest veral, a les envistes de l'Aeri de Montserrat, a més dels arbres de ribera observem una munió de plantes: aritja (Smilax aspera), boix (Buxus sempervirens), carabassina (Bryonia cretica subsp. dioica), évol (Sambucus ebulus), falzia de bosc (Asplenium onopteris), herba de les mamelles (Lapsana communis), lledoner (Celtis australis), lletsó fi (Sonchus tenerrimus), llúpol (Humulus lupulus), malrubí negre (Ballota nigra subsp. foetida), miraguà (Araujia sericifera), morella bletenca (Solanum chenopodioides), morella roquera (Parietaria judaica), morera blanca (Morus alba), ortiga (Urtica dioica), pitòspor (Pittosporum tobira), raïm de moro (Phytolacca americana), saüc (Sambucus nigra), setí (Lunaria annua) i te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides).

Satisfets i contents, arribem al final de la nostra excursió: l'Aeri de Montserrat (l'estació queda per sobre del camí), que assenyala el límit del terme municipal d'Esparreguera.