Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Diumenge 19/05/2019
Traducció automàtica

Camp de futbol del C.E.Esparreguera

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Passejant per la vila

Itinerari 9. Tossal rodó i Cul de la Portadora

Iniciem el camí des de la mil·lenària masia de can Tobella, ja esmentada en documents del segle X. Podem arribar-hi a peu des de la Puda (o des de la vila) o amb automòbil, opció que no aconsellem per la perillositat i mal estat del camí. Si decidiu, però, de venir amb cotxe, deixeu-lo en un aparcament abans de la casa, destinat a visitants i excursionistes.

Ja en la masia, ens dóna la benvinguda un xiprer (Cupressus sempervirens) centenari (recordem que a les masies els xiprers són símbols d'hospitalitat. Als vells murs que flanquegen la petita capella de la masia observem, a més de la morella roquera (Parietaria judaica), l'herba de sant Jordi (Centranthus ruber), el lletsó fi (Sonchus tenerrimus) i la picardia (Cymbalaria muralis).

Al costat del camí notem la presència de magraners (Punica granatum), ailants (Ailanthus altissima) i oms (Ulmus minor). En una esplanada propera hi ha xiprers del país i americans: xiprer comú (Cupressus sempervirens) i xiprer d'Arizona (Cupressus arizonica), i un gros llentiscle (Pistacia lentiscus).

Deixem un trencall a l'esquerra (on comença l'anomenat camí del Mig) i continuem pel camí que puja cap a la dreta. Es aquesta pujada hi havia la font (que després va ser traslladada més amunt). A la dreta prospera un roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions. Una mica més enllà hi ha un grup de roures (Quercus humilis) i alzines (Quercus ilex) centenaris, que «són l'encant i meravella vostres formes gegantines», com deia el poeta.

El Tossal Rodó.

El Tossal Rodó.

De sobte ens apareix al davant la muntanya de la Socarrada i a l'esquerra el Tossal Rodó. El paisatge és molt bonic, malgrat els efectes de l'últim incendi forestal. Tot i que broten alzines (Quercus ilex), pins (Pinus halepensis) i algun roure (Quercus gr. humilis), l'aspecte de la vegetació és una mica decebedor.

Marxem per la pista en direcció al nord-est, seguint el marge dret del torrent de can Tobella. Als pocs minuts deixem en el fons del torrent, a la nostra dreta, la font del Racó, antigament abundosa d'aigua i actualment molt migrada. Continuem per la pista fins al post indicador i girem a l'esquerra. Al cap d'una estona trobem a la nostra dreta el camí procedent de Sant Salvador de les Espases.

Des d'aquest punt podem visitar un aflorament de travertí, on s'ha desenvolupat un karst amb la formació de petites però interessants coves. La planta més interessant és el sarcocapne (Sarcocapnos enneaphylla), que per la seva extrema raresa al terme d'Esparreguera cal respectar.

Continuem per la pista, en algun tram força costeruda, i anem veient el marfull (Viburnum tinus), l'arboç (Arbutus unedo) i, ocasionalment, algun peu de boix (Buxus sempervirens).

En alguna raconada ombrívola trobem entre d'altres la vara d'or (Solidago virgaurea) i la viola vinosa (Viola willkommii). Anem pujant i ens aturem a la capçalera de la vall, on anotem: mallenquera (Amelanchier ovalis), boles blaves (Echinops ritro), atràctil humil (Atractylis humilis), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), herba del mal estrany (Jasonia tuberosa), bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia).

Finalment arribem, suats i assedegats, a la part superior del Tossal Rodó. Certament no és un tossal. De fet aquest nom és recent, ja que en la documentació antiga apareix la denominació de Puig Rodó, que potser caldria recuperar.

Aquest enorme bastió natural és un caprici de la natura que s'eleva fins als 400 metres aproximadament, circuït per imponents penya-segats. Recórrer la seva superfície plana admirant l'entorn és una delícia. Des d'aquest indret podem observar una perspectiva inèdita de Sant Salvador.

La petita ermita apareix en el cim d'un sortint rocós com un niu d'àguiles, rodejada de profundes bretxes i abrigada per altres cims més elevats. Tanmateix és al crepuscle quan el paisatge esdevé més bell, quan per la petita vall de la Salut, el raigs solars fan la seva darrera aparició, il·luminant l'abrupte paisatge de Sant Salvador. Com si d'un fidel pintor es tractés, el mantell crepuscular acoloreix amb matisos ocres, rosats i vermells les margues, pudingues i calcàries. L'espectacle crepuscular és una autèntica festa. Poc a poc el cel i la terra van fonent-se en el gresol de la nit. Enmig de la calma i d'un silenci absolut hom contempla com els diminuts punts rutilants ocupen lentament el firmament. El temps sembla aturar-se i s'enforteix encara més l'entranyable llaç que lliga l'ésser humà amb la natura.

A aquesta agradable vivència podem afegir la contemplació i estudi de les nombroses plantes que abunden en aquests paratges.

Heus ací la llista de les plantes que s'hi fan i possiblement ens ha quedat curta: ajocaperdius (Bupleurum fruticescens), aladern (Rhamnus alaternus), alzina de fulla curta (Quercus ilex subsp. rotundifolia), alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex), alzineta (Teucrium chamaedrys), arboç (Arbutus unedo), arçot (Rhamnus lycioides), aritja (Smilax aspera), avènula petita (Avenula bromoides), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), botja peluda (Dorycnium hirsutum), bruc boal (Erica arborea), bruc d'hivern (Erica multiflora), bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria), càdec (Juniperus oxycedrus), centàurea de Quiró (Cheirolophus intybaceus), centàurea linifòlia (Centaurea linifolia), coronil·la mínima (Coronilla minima), corretjola llanosa (Convolvulus lanuginosa), crespinell blanc (Sedum album), crespinell gros (Sedum sediforme), dicàntium (Dichanthium ischaemum), estepa blanca (Cistus albidus), estepa borrera (Cistus salviifolius), farigola (Thymus vulgaris), farigola borda (Coris monspeliensis), fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), fil·lírea de fulla ampla (Phillyrea latifolia), fuixarda (Globularia alypum), fumana (Fumana ericoides), garric (Quercus coccifera), gatosa (Ulex parviflorus), heteropògon (Heteropogon contortus), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), llengua de bou (Echium vulgare), llentiscle (Pistacia lentiscus), lletera groguenca (Euphorbia flavescens), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), llinet estricte (Linum strictum), lliri menut (Iris lutescens), llistó (Brachypodium retusum), llistó menut (Brachypodium distachyon), mallenquera (Amelanchier ovalis), marcet (Dipcadi serotinum), marfull (Viburnum tinus), matabosc (Bupleurum fruticosum), matapolls (Daphne gnidium), pi blanc (Pinus halepensis), pinya de sant Joan (Leuzea conifera), romaní (Rosmarinus officinalis), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), sajolida de muntanya (Satureja montana), sempreviva borda (Helichrysum stoechas), servera (Sorbus domestica) i teucri de codina (Teucrium botrys).

Aquestes muntanyes formen part de la Serralada Prelitoral i posseeixen un atractiu especial, no sempre reconegut, ja que el Montserrat absorbeix quasi tot el protagonisme. Tanmateix, entre altres valors propis, són uns excel·lents observatoris del paisatge montserratí.

El Cul de la Portadora.

El Cul de la Portadora.

Prosseguim el camí vers el coll de les Bruixes. En aquest punt, un antic pal indicador ens assenyala diversos camins. Per la dreta la pista mena a la Socarrada i a Sant Salvador. Pel davant arribaríem al raval del Palà. Per l'esquerra, sobre les pedres, uns senyals de pintura vermella amb un cercle blanc ens indiquen el camí del Cul de la Portadora.

Després d'algun malpàs de poca dificultat, el sender passa per un vessant orientat a l'est que s'està refent molt bé, bàsicament de roureda de roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides). Poc abans que es faci visible el Cul, observem importants poblaments de teucri pirinenc (Teucrium pyrenaicum), de viola vinosa (Viola willkommii) i d'argelagó (Genista hispanica, i algunes petites clapes d'herba fetgera (Hepatica nobilis), de betònica (Stachys officinalis) i de talictre petit (Thalictrum minus).

Abans d'arribar al Cul de la Portadora i uns metres després del cartell indicador: «Era de les Bruixes. Can Tobella. C. M. M.», que ja fa anys van col·locar els excursionistes monistrolencs, concretament en la coma que fa el torrent a l'esquerra del camí, gaudim d'un notable poblament de blada (Acer opalus).

Entre els fenassars i les joncedes d'aquest indret anotem la vara d'or (Solidago virgaurea), la servera (Sorbus domestica) i la cerverina (Catananche caerulea), a més d'altres que relacionarem més endavant.

Una mica més enllà trobarem un petit i antic indicador que ens obliga a deixar el camí que continua cap a Monistrol. En aquest punt iniciarem un curt però fort ascens per l'esquerra, seguint un camí bastant desfigurat que en pocs minuts ens situarà en una petita collada. Seguint per la cresta unes quantes passes vers el sud, arribarem al cim del Cul de la Portadora, de 460 metres.

Des d'aquí pot admirar-se un magnífic panorama. L'immens treball que la natura ha anat creant al llarg de milers d'anys. Montserrat ens acull familiarment, amb la Santa Cova i el Monestir, des d'on ens arriba l'harmoniós toc de campanes, que juntament amb l'aroma, color i paisatge formen una unitat vivificant. A baix el Llobregat i Monistrol, molt bonic des d'ací, amb el seu antiquíssim pont, Sant Vicenç de Castellet i tot el Bages, i, darrere, els Pirineus. Vers l'est, el massís de l'Obac i Sant Llorenç al fons. A redós dels Cingles, Vacarisses, la serra de l'Hospici, el turó de les Bruixes, el Tossal Rodó, les Escaleres, un bocí d'Esparreguera, la serra de Rubió i la Serralada Litoral.

Que la contemplació de la natura en general i d'aquesta en particular, pot captivar l'esperit i el cor d'una persona dependrà del seu grau de sensibilitat. Pels qui la respectem, contemplació i silenci són conceptes que estimulen el coneixement, elevant-lo a una escala més lúcida i transcendental.

Deixant a part aquestes consideracions, ens aturarem en les característiques d'aquest lloc. El cim està constituït per una plataforma pràcticament plana, amb lleugera inclinació vers l'oest. La superfície oscil·la entre els 70-80 metres de longitud i els 30-40 metres d'amplària. És limitada per una paret vertical que l'envolta per tres costats, excepte el costat nord, que representa l'accés a l'indret. Indubtablement aquesta talaia natural constitueix un bon refugi. Així ho degueren entendre els primers pobladors que escolliren aquest elevat i solitari lloc per a viure. Les restes de ceràmica trobades en la seva superfície presentes unes característiques que les identifiquen amb productes ibèrics. Aquesta circumstància avala la hipòtesi d'un assentament ibèric entre els segles III i II a. C. La falta d'un estudi més profund fa que la troballa romangui inèdita en la bibliografia arqueològica.

Estem en la part més septentrional del terme d'Esparreguera, en una muntanya que per la seva forma recorda una portadora (atuell de fusta per a portar el raïm) ficada al revés. A molts (inclòs l'Institut Cartogràfic de Catalunya) els hi fa cosa això del «cul de la portadora» i li diuen «coll», que no ho és en absolut.

Malgrat que els passats incendis forestals han danyat greument la vegetació, encara podem anotar un munt de plantes al turó i a les seves immediacions: llambra (Stipa offneri), herba de sant Jordi (Centranthus ruber), abellera fosca (Ophrys fusca) bruc d'hivern (Erica multiflora), romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), sempreviva borda (Helichrysum stoechas), boles blaves (Echinops ritro), corretjola llanosa (Convolvulus lanuginosus), coronil·la mínima (Coronilla minima), bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria), farigola (Thymus vulgaris), fumana (Fumana ericoides), rogeta (Rubia peregrina), arboç (Arbutus unedo), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), ajocaperdius (Bupleurum fruticescens), argelaga (Genista scorpius), argelagó (Genista hispanica), mallenquera (Amelanchier ovalis), espunyidella blanca (Galium lucidum), garric (Quercus coccifera), marfull (Viburnum tinus), roldor (Coriaria myrtifolia), lletera groguenca (Euphorbia flavescens), llistó (Brachypodium retusum), heliantems (Helianthemum sp. pl.), càdec (Juniperus oxycedrus), matabosc (Bupleurum fruticosum), alzineta (Teucrium chamaedrys), senet de pobre (Globularia vulgaris), herba rodona (Koeleria vallesiana), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), aritja (Amilax aspera), herba del mal estrany (Jasonia tuberosa).

També hi podeu observar la campaneta gran (Campanula affinis), avènula petita (Avenula bromoides), herba de les llunetes (Biscutella valentina), llentiscle (Pistacia lentiscus), denteguera groga (Odontites lutea), espígol comú (Lavandula latifolia), roure cerrioide (Quercus humilis subsp. cerrioides), alzina (Quercus ilex cf. subsp. rotundifolia), herba de les set sagnies (Lithospermum fruticosum), farigola borda (Coris monspeliensis), espernallac (Santolina chamaecyparissus), herba de la feridura (Sideritis hirsuta), timó mascle (Teucrium polium), fil·lírea de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), lli de Narbona (Linum narbonense), orella de llebre (Bupleurum rigidum), atràctil humil (Atractylis humilis) i centàurea linifòlia (Centaurea linifolia).

Amb aquesta toia de flors silvestres acabem l'itinerari, en els dominis del duc i de l'àguila, i a les envistes del Montserrat.