Ajuntament d'Esparreguera
Butlletí electrònic
De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.
També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:
Canvi climàtic
Què és el canvi climàtic?
A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja.
D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.
El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera.
Temperatura mitjana mensual a la superfície del planeta.
Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
Gasos amb efecte hivernacle
Els gasos amb efecte d'hivernacle són components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti.
Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.
Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l'efecte d'hivernacle són:
1. El diòxid de carboni (CO2).
2. El metà (CH4).
3. L'òxid nitrós (N2O).
4. El vapor d'aigua.
5. L'ozó.
L'efecte hivernacle.
6. Els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6).
Els quatre primers es troben de forma natural a la composició de l'atmosfera. L'activitat industrial, en cremar combustibles fòssils, desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. El metà es genera com a resultat de l'activitat agrícola i ramadera. Els halocarbons són d'origen antropogènic i es van començar a fabricar a partir dels anys quaranta.
El diòxid de carboni (CO2)
El CO2 no seria el gas amb major efecte d'hivernacle si no fos per la seva elevada concentració, que fa que contribueixi en un 55% al canvi climàtic. El CO2 es genera en oxidar-se el carboni o qualsevol compost que en contingui. Aquest és el cas de la combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions industrials, l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques, els incendis forestals i, en menor grau, el gas.
L'augment de CO2 durant el segle XX es deu en un 70% a aquests motius, mentre que el 30% restant s'atribueix a la desforestació (la tala d'arbres no genera CO2, però sí que limita la capacitat de la biosfera per reduir-lo mitjançant la fotosíntesi).
El metà (CH4)
El metà sorgeix fonamentalment de la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats cultius, abocadors...). La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia.
L'òxid nitrós (N2O)
L'òxid nitrós és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de bestiar. La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té un poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2.
Els halocarbons
A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6).
Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents, de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana. Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns processos industrials i en equips elèctrics.
Conseqüències del canvi climàtic
Les conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic són les següents:
1. Augment de la temperatura mitjana d'1,4 a 5,8 graus centígrads durant aquest segle.
2. Desertificació de certes zones del planeta.
3. Pluges de caràcter torrencial en d'altres zones.
4. Pujada del nivell del mar d'entre 9 i 88 cm per a l'any 2100, que inundaria zones avui densament poblades, difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat.
Documentació a descarregar
Amb la col·laboració de:
