Benvinguts al web de l'Ajuntament d'Esparreguera - Diumenge 25/10/2020
Traducció automàtica

Font i campanar

Ajuntament d'Esparreguera

Butlletí electrònic

De forma periòdica s'enviarà un correu electrònic amb un resum de l'actualitat del municipi.

Si ets menor de catorze anys es requereix el consentiment dels pares o tutors.

 Declaro que he llegit i accepto l'Avís legal.

També pots estar al dia del que passa a Esparreguera a través dels canals RSS:

Memòria Històrica Divendres, 9 d'octubre de 2020

Esparreguera homenatja als set esparreguerins deportats als camps d’extermini nazis

La col·locació de la primera llamborda Stolpersteine va tenir lloc ahir en un emotiu acte de record a la plaça de Santa Eulàlia. Aquesta iniciativa de memòria històrica tindrà continuïtat als centres educatius d’Esparreguera a través d’un projecte pedagògic i serà el punt de partida per a dignificar també les víctimes de la guerra civil i el franquisme

Esparreguera va homenatjar ahir a la tarda als set esparreguerins deportats als camps d’extermini nazis amb la col·locació de la primera llamborda del projecte Stolpersteine a la plaça de Santa Eulàlia. Es tracta d’unes llambordes cobertes d’una fulla de llautó que tenen gravades les dades de les víctimes del nacionalsocialisme i que a la nostra vila recordaran a Luís Gorgui, Pere Monné, Manel Bosch, Lluís Iglesias, Manuel Julià i Salvador i José Bartolomé. Aquesta iniciativa vol ser un punt de partida per a la recuperació de la memòria històrica a Esparreguera, que es vol ampliar també a les víctimes de la guerra civil i el franquisme. El projecte, que està coordinat pel Memorial Democràtic de Catalunya, es donarà a conèixer també als centres educatius per tal que els alumnes treballin la memòria de la deportació a les aules prenent com a punt de partida les llambordes col·locades al municipi.

Durant l’acte es va col·locar la primera llamborda Stolpersteine en record de Luís Gorgui Mateo, de qui no s’ha pogut localitzar cap familiar ni tampoc es coneix el lloc on residia, motiu pel qual s’ha col·locat simbòlicament a la plaça Santa Eulàlia. L’homenatge va comptar amb la participació dels familiars de les víctimes: Pere Vendrell, representant de la família de Manuel Bosch Guixà; Josep Maria Monné, en memòria de Pere Monné González i també, molt emocionada, Pietat Iglesias, en representació de Luis Iglesias Hinojosa. Tots ells van destacar la “importància de fer difusió de la història” i el “deure moral que, com a societat, tenim envers les víctimes de mantenir viva la seva memòria”. Les altres llambordes es col·locaran, al llarg dels propers dies, davant del darrer domicili on els deportats van viure lliurement: tres d’elles al carrer de Montserrat, per homenatjar a Pere Monné González, Manel Bosch Guixà i Lluís Iglesias Hinojosa; una al carrer de les Hortes en record de Manuel Julià Mer; i dues al carrer de les Continues, davant del Museu de la Colònia Sedó, en homenatge als germans Salvador i José Bartolomé Gajón.

En l'homenatge va intervenir la regidora de Memòria Democràtica durant el mandat 2015-2019, Mariona Masferrer, qui va recordar que “les primeres llambordes es van col·locar a Berlín l’any 1996 dedicades a les persones jueves del barri de Kreuzberg i actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més de 1.800 ciutats d'una vintena de països europeus”. Així mateix, el regidor de Cultura, Juan Jurado, va explicar durant la seva intervenció que “Stolpersteine es tradueix per alguna cosa semblant a una pedra al camí que està posada per fer ensopegar al caminant; un petit monument que fa aturar-se davant d’un edifici, llegir al terra les dades d’una persona que no coneixem, ni de fet podrem conèixer perquè ja no hi és, aixecar la mirada i observar la porta d’entrada a la casa, una bonica manera de practicar la memòria democràtica, des de l’empatia, la proximitat i l’escalf de la llar”. Aquestes llambordes, creades per l’artista alemany Gunter Demning, que a causa de la pandèmia i la seva avançada edat no va poder assistir a l’acte, són “un homenatge personalitzat, reflexiu, discret i no monumental que incorpora la memòria al teixit urbà del territori català en una iniciativa pionera a l’Estat”, com va apuntar el director general del Memorial Democràtic, Jordi Fort.

Per la seva banda, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, va assegurar que aquest projecte “ha de tenir un lligam que permeti traspassar aquests valors que avui defensem, de democràcia i llibertat, a les generacions futures” i va apuntar que les llambordes Stolpersteine arribaran a les escoles d’Esparreguera a través d’un projecte pedagògic i educatiu en el qual hi han treballat la historiadora esparreguerina Joana Llordella i la professora olesana Blanca Mampel, encarregades de documentar les dades dels set esparreguerins exiliats i deportats als camps d’extermini de Gusen, Steyr i Mauthausen, i la tècnica en gestió documental de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera, Rosa Maria Codina. Durant la seva intervenció, Eduard Rivas també ha subratllat que “l’acte d’avui és un acte de memòria històrica i de justícia històrica, que ha de ser la punta de llança per restablir la memòria de les persones que varen patir la guerra civil i la dictadura espanyola a Esparreguera”. Una petició que també va fer arribar el regidor de la CUP, Pol Valldeperas, que va assegurar que “avui Esparreguera és una mica més justa”, però va recordar que “no podem oblidar l’horror de la barbàrie nazi, però tampoc l’horror del feixisme espanyol” i va demanar a l’Ajuntament que “Stolpersteine sigui l’inici de la recuperació de la memòria a Esparreguera per no oblidar la guerra civil, el franquisme i la transició”.

L'alcalde d'Esparreguera, Eduard Rivas, durant la seva intervenció a l'acte

La primera llamborda Stolpersteine que es va col·locar és en record de Luís Gorgui Mateo