El Ple municipal va aprovar ahir les ordenances fiscals i preus públics municipals de cara al 2026, una proposta que com a principals novetats incorpora l’actualització de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per ajustar-lo a l’increment de l’IPC i altres mesures de tributació relacionades amb la mobilitat sostenible. Les noves ordenances es van aprovar amb els vots a favor de PSC i ERC, l’abstenció d’ECP i els vots en contra d’E2031-Junts, CUP, JxE, Vox i PP. Durant la sessió plenària d’ahir, a més, també es va aprovar la pròrroga del conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la prestació del servei del Taller Ocupacional de Can Comelles (TOCC), i es va acordar l’aprovació definitiva del Plànol de delimitació d’urbanitzacions i nuclis de població. Finalment, el Ple de l’Ajuntament també va aprovar altres mesures de caire administratiu, com una modificació de crèdit per a suplementar amb 50.000 euros la partida destinada a satisfer els tributs de l’ORGT, la modificació del catàleg de llocs de treball i la modificació de les bases per a la concessió de subvencions en matèria de foment de la protecció i el benestar animal. La sessió va comptar amb la intervenció dels sots-Síndic de Greuges de Catalunya, Jordi Palou, que va presentar l’informe sobre l’activitat d’aquesta institució a Esparreguera durant el 2024.

Les noves ordenances fiscals, aprovades ahir al Ple municipal, preveuen un increment del tipus impositiu de l’IBI, que passa del 0,83 al 0,855, i una pujada del 5% en totes les tarifes de la taxa per la prestació de serveis funeraris. En l’àmbit de la mobilitat sostenible, les noves ordenances preveuen canvis en la tributació de l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica dels cotxes amb etiqueta Eco i Zero emissions, que passaran a tenir una reducció del 35% i el 60% respectivament. D’altra banda, els vehicles amb una antiguitat més gran de 35 anys tindran una bonificació del 25% en aquest impost, i el coeficient que s’aplicarà en aquest tribut als remolcs i semiremolcs de més de 2.999 kg serà, a partir d’ara, del 2%, el mateix que s'aplica a la resta de vehicles. Més enllà, de cara a incentivar la rotació en la zona blava d’estacionament, els vehicles amb etiqueta Eco i Zero emissions deixaran de disposar de dues hores d’aparcament gratuït diari i, després de la primera mitja hora, que serà gratuïta, tindran una reducció del 50% en la tarifa d’aparcament establerta.

La previsió és que, amb les noves ordenances, l’increment en la recaptació de l’Ajuntament durant el 2026 sigui d’aproximadament 300.000 euros. Segons el regidor de Serveis Econòmics, Daniel Farriols, aquests increments “suposen una actualització en consonància amb l’increment de l’IPC, que es fa per a garantir la capacitat efectiva de l’Ajuntament per mantenir el seu correcte funcionament”. L’objectiu, segons Farriols, és “fer sostenibles els serveis municipals davant d’un increment de costos i despeses sostingut, i de la previsió de millores en el contracte de manteniment d’equipaments i via pública”. En contrast amb això, en el torn d’intervencions, el portaveu del PP, Adolfo Sancha, es va queixar que d’entre les 15 ordenances que es portaven a aprovació cap d’elles no es modifiqués a la baixa i va considerar que la motivació de les noves ordenances fiscals respon a “l’afany recaptatori del govern municipal”. El portaveu de Vox, Francisco Aguilar, es va manifestar en la mateixa línia i va assegurar que si les ordenances es portessin a votació de manera separada encara estaria d’acord amb alguns dels canvis proposats però que, en conjunt, considerava que "prevalia l’afany recaptatori del govern” i per això va apuntar que hi votaria en contra.

Per la seva banda, el portaveu de Junts per Esparreguera, Jordi Mestres, va criticar que la proposta del govern “és només una simple actualització de tarifes, sense visió estratègica ni global”. Va lamentar que la càrrega fiscal que suporta la ciutadania sigui “molt superior a la de l’inici del mandat” i va advertir que “l’augment d’impostos hauria de ser sempre l’últim recurs”. Segons Mestres, “l’IPC no pot ser l’argument per apujar impostos, ja que és una mesura del cost de la vida, i si les famílies ja pateixen aquest increment, no cal fer-les carregar més”. També va retreure al govern que “no lluita prou contra el frau fiscal” i va reclamar “un model de taxa de residus que incentivi realment el reciclatge”. Finalment, va considerar “injustificat” l’increment en la taxa de cementiri, recordant que “el preu dels nínxols a Esparreguera és molt superior al de municipis com Martorell o Igualada”.

La regidora de la CUP, Mónica Martínez, va justificar l’abstenció del seu grup amb una valoració crítica especialment envers l’Ordenança Fiscal 1, relativa a l’IBI, ja que va considerar que “les bonificacions no són progressives i acaben beneficiant les rendes més altes”. Pel que fa a la taxa de cementiris, Martínez va denunciar que “respon a una visió mercantilista” amb l’objectiu de “fer més atractiva la licitació del servei”, una orientació que, segons va dir, no hauria de guiar la gestió d’un servei públic. El regidor d’Esparreguera en Comú Podem, Joan Sánchez, va explicar el vot d’abstenció del seu grup assenyalant que “falten bonificacions a l’IAE que posin l’accent en el capital social i ecològic de les empreses”. També va criticar que “la taxa de residus continua sent una tarifa plana que no incentiva el reciclatge” i va proposar “introduir bonificacions i descomptes per a les famílies nombroses i per a aquelles que fan ús de la deixalleria”, amb l’objectiu de “avançar cap a un model més just i ambientalment responsable”.

En el seu torn d’intervenció, el portaveu d’Esparreguera 2031/Junts, Andrés Labella, va justificar el vot desfavorable del seu grup reclamant “més bonificacions a les escoles bressol per incentivar la natalitat i afavorir les classes mitjanes”. Va criticar també que “s’hagi augmentat la taxa de la piscina sense que s’hagi millorat la seguretat de l’equipament”. D’altra banda, va demanar “mecanismes de progressivitat en la taxa de recollida de residus o, si més no, algun mecanisme compensatori”, i es va mostrar “contrari a la pujada de la taxa del cementiri”. Finalment, el portaveu d’ERC, Alfons Puche, va constatar que “els partits de dretes s’han centrat en demanar l’alleujament de la càrrega impositiva”, mentre que “les formacions d’esquerres, com la CUP, han posat l’accent en la necessitat de garantir l’equitat”. Puche es va mostrar especialment crític amb Esparreguera en Comú Podem, a qui va retreure “manifestar-se com a força d’esquerres però adoptar posicionaments de caire liberal”, i va defensar que el compromís amb la justícia social exigeix coherència i responsabilitat en matèria fiscal.

D’altra banda, el consistori també va aprovar ahir la pròrroga del conveni amb el Departament Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya per a la prestació del servei de teràpia ocupacional i el servei ocupacional d’inserció del TOCC. El conveni prorrogat preveu el manteniment de 53 places conveniades, la capacitat màxima registral del servei, i inclou l´actualització de preus i imports de determinats serveis socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública. L’acord per a prorrogar aquest conveni va comptar amb el suport unànime de tots els grups municipals, igual que, en l’àmbit de Territori i Sostenibilitat, l’aprovació definitiva del Plànol de delimitació d’urbanitzacions, nuclis de població i edificacions aïllades, que també es va aprovar per unanimitat. L’aprovació definitiva del plànol de protecció contra incendis arriba després de l’aprovació inicial al Ple del passat mes de juny i de rebre l’informe favorable de la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, emès el passat mes de setembre.

Finalment, el Ple de l’Ajuntament també va adoptar altres acords de caire administratiu, com una modificació de crèdit per a suplementar amb 50.000 euros la partida destinada a satisfer els tributs l’ORGT, que es va aprovar amb els vots favorables de PSC i ERC i les abstencions de la resta dels grups municipals; la modificació del catàleg de llocs de treball per convertir un lloc de cap de secció de Territori en un altre de tècnic responsable econòmic de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, que també va prosperar amb el suport del PSC i ERC i les abstencions de la resta de grups municipals; o la modificació de les bases per a la concessió de subvencions en matèria de foment de la protecció i el benestar animal, que passen a ser de vigència indefinida i introdueixen canvis en els criteris de valoració introduint elements d’igualtat de gènere o impacte en el medi ambient, un punt que es va aprovar amb el vot a favor de tots els grups municipals i les abstencions d’E2031-Junts, ECP i JxE.

La sessió va comptar també amb la intervenció dels sots-Síndic de Greuges de Catalunya, Jordi Palou, que va presentar l’informe d’activitat d’aquesta institució a Esparreguera durant el 2024. Palou va explicar que l’any passat el Síndic de Greuges va rebre un total de 121 demandes per part de la ciutadania, 70 queixes i 51 consultes, el que suposa haver rebut 5,4 peticions per cada mil habitants. El sots-Síndic va destacar que, en comparació amb el conjunt de Catalunya, aquesta recurrència és sensiblement superior, ja que la mitjana en la resta de municipis de Catalunya va ser de 3 peticions per cada mil habitants durant l’any 2024. La majoria de les peticions registrades a Esparreguera estaven relacionades amb polítiques territorials, aspectes relacionats amb el medi ambient, la mobilitat i el transports, la salut i el consum i el 55% d’elles estaven vinculades a actuacions de les administracions.

De les 70 queixes rebudes, 23 van tenir a veure amb una actuació irregular de les administracions, 13 es van resoldre després de la intervenció del Síndic i sobre 9 es van emetre recomanacions explícites a les administracions que han estat acceptades parcial o totalment. D’altra banda, de les 70 queixes elevades al Síndic per la ciutadania d’Esparreguera, la majoria de les quals relatives a polítiques territorials, un total de 33 van estar relacionades amb actuacions de l’Ajuntament i 15 van tenir com a objecte irregularitats comeses per part d’aquesta administració. Més de la meitat de les queixes es van resoldre després d’elevar-se al Síndic i en 6 ocasions es van acceptar parcial o totalment les recomanacions d’aquesta institució, que van tenir a veure amb l’establiment de protocols, l’increment de recursos, l’increment de la capacitat inspectora de l’administració o la resolució administrativa.

Les 121 qüestions plantejades al Síndic de Greuges durant el 2024 van ser presentades per 87 persones físiques i només 2 persones jurídiques. Malgrat això, el sots-Síndic de Greuges va destacar que a Esparreguera, tot i que la població nouvinguda va ser del 12% el 2024, només un 1’8% d’aquesta ciutadania es va adreçar al Síndic de Greuges durant aquest període. Finalment, Jordi Palou va destacar el fet que si bé al conjunt de Catalunya existeix un biaix de gènere pel que fa a les qüestions elevades per homes (relatives a polítiques territorials, tributs i patrimoni majoritàriament) i dones (relacionades amb polítiques socials de manera majoritària) al Síndic de Greuges, a Esparreguera no es manté aquest patró, ja que les dones són majoritàriament qui presenta qüestions al Síndic tant en el relatiu a les polítiques socials com pel que fa a les qüestions relacionades amb les polítiques territorials.